Una farmàcia antiga no es defineix només per la seva data, sinó pels objectes que ha sabut conservar intactes. A la sala de la Farmàcia Esteva, tres conjunts en concret expliquen, millor que cap text, com era la pràctica farmacèutica dels segles passats.
El cordialer barroc és el moble central de la farmàcia: un armari ricament treballat, típic de l’època, destinat a guardar-hi els cordials —preparats tònics i medicinals que es consideraven d’ús delicat i valuós, i que per això es desaven en el moble més decorat de tot l’establiment.
Les estanteries amb pots de ceràmica, en blau cobalt i en blau i blanc, conformaven el rebost actiu de la farmàcia. Cada pot porta pintat, en abreviatures llatines tradicionals d’apotecari (Ext. per extractum, Pulv. per pulvis…), el nom del producte que contenia: extractes, pólvores i preparats vegetals que el farmacèutic dispensava al públic.
I les caixes policromades, potser el conjunt més singular: una sèrie de caixes pintades amb figures de sants i de savis de l’antiguitat clàssica, que reflecteixen com la farmàcia tradicional combinava ciència, ofici i un imaginari simbòlic propi de l’època.
