Vés al contingut

Espai Fita Zero: frontera, enclavament i memòria

Abans de sortir a caminar la frontera, entra-hi. A la Torre Bernat de So, un espai immersiu et situa al punt exacte on comença tot: la fita zero. Des d'aquí, el primer itinerari et porta de la fita 21 a la 14, entre Llívia i Gorguja —però abans de trepitjar el terreny, val la pena entendre per què aquesta ratlla hi és.

Què hi pots veure?

A l’annex, la Cambra Immersiva obre la visita amb un audiovisual sobre la frontera i la memòria democràtica, pensat per emmarcar i ajudar a entendre la resta de l’espai. És també un lloc preparat per acollir exposicions, patrimoni de Llívia i art digital.

A l’interior de la Torre, una maqueta accessible de la comarca i la frontera continua el recorregut. Al seu voltant, una taula ressegueix pràcticament tota la circumferència de la sala: hi trobaràs un senyal quilomètric de l’antiga carretera neutral, pantalles audiovisuals amb testimonis dels habitants i els historiadors, i pantalles interactives de cartografia i llocs de memòria, que expliquen l’evolució de la frontera a partir d’aquests llocs i com ha anat canviant el pensament sobre les fronteres a mesura que avançava la cartografia. També hi pots descobrir altres enclavaments arreu del món —com el mateix de Llívia— i la història de la pròpia Torre Bernat de So, seu d’aquesta exposició.

Una frontera, tota una comarca

La història que t’hi expliquem no s’atura als límits de Llívia: parla de tota la Cerdanya, la comarca partida en dos per un tractat de fa més de tres segles. I parla d’un fenomen que Llívia comparteix amb més d’un centenar d’indrets arreu d’Europa —ser un enclavament, un territori envoltat completament per un altre país.

Una torre que és, ella mateixa, memòria

La Torre Bernat de So no és només el continent: també és part del contingut. Ha vist passar diferents moments de la història de Llívia i de la seva frontera, capes que el mateix espai t’ajuda a llegir.

Conjunt de l'església de Nostra Senyora dels Àngels, al centre del nucli històric de Llívia.

Així es va crear

Els testimonis orals i els objectes que hi trobaràs no venen d’un arxiu tancat: es van recollir amb la participació de la ciutadania. Persones de la Cerdanya, de Llívia i de fora hi van compartir la seva experiència de la frontera, i van cedir o donar objectes, fotografies i documentació que avui formen part de la col·lecció. Una manera de fer museu on la comunitat n’és protagonista, no només visitant.