Espai Fita Zero: frontera, enclavament i memòria
- INICI
- /
- Exposicions
- /
- Espai Fita Zero
Què hi pots veure?
A l’annex, la Cambra Immersiva obre la visita amb un audiovisual sobre la frontera i la memòria democràtica, pensat per emmarcar i ajudar a entendre la resta de l’espai. És també un lloc preparat per acollir exposicions, patrimoni de Llívia i art digital.
A l’interior de la Torre, una maqueta accessible de la comarca i la frontera continua el recorregut. Al seu voltant, una taula ressegueix pràcticament tota la circumferència de la sala: hi trobaràs un senyal quilomètric de l’antiga carretera neutral, pantalles audiovisuals amb testimonis dels habitants i els historiadors, i pantalles interactives de cartografia i llocs de memòria, que expliquen l’evolució de la frontera a partir d’aquests llocs i com ha anat canviant el pensament sobre les fronteres a mesura que avançava la cartografia. També hi pots descobrir altres enclavaments arreu del món —com el mateix de Llívia— i la història de la pròpia Torre Bernat de So, seu d’aquesta exposició.
Una frontera, tota una comarca
La història que t’hi expliquem no s’atura als límits de Llívia: parla de tota la Cerdanya, la comarca partida en dos per un tractat de fa més de tres segles. I parla d’un fenomen que Llívia comparteix amb més d’un centenar d’indrets arreu d’Europa —ser un enclavament, un territori envoltat completament per un altre país.
Una torre que és, ella mateixa, memòria
La Torre Bernat de So no és només el continent: també és part del contingut. Ha vist passar diferents moments de la història de Llívia i de la seva frontera, capes que el mateix espai t’ajuda a llegir.
Així es va crear
Els testimonis orals i els objectes que hi trobaràs no venen d’un arxiu tancat: es van recollir amb la participació de la ciutadania. Persones de la Cerdanya, de Llívia i de fora hi van compartir la seva experiència de la frontera, i van cedir o donar objectes, fotografies i documentació que avui formen part de la col·lecció. Una manera de fer museu on la comunitat n’és protagonista, no només visitant.