Les peces més antigues de la col·lecció daten d’entre el 2500 i el 1500 a.C.: destrals de pedra polida i ceràmica dels pobladors neolítics. Segles després, Llívia esdevé Iulia Libica, capital romana de la comarca, amb fòrum propi —l’únic trobat als Pirineus—, del qual es conserven objectes trobats en excavació.
Història, etnologia i sales de farmàcia
- INICI
- /
- Exposicions
- /
- Història i sales de farmàcia
Aquesta exposició repassa segles de vida a Llívia: des del neolític a l'antiga ciutat romana de Iulia Libica, del castell medieval als fons documentals municipals, i de les sales de farmàcia a les plantes medicinals de la Cerdanya.
Un recorregut per cinc àmbits
Els primers pobladors i el món romà
El castell
De les excavacions del castell medieval, iniciades el 1994 i encara actives, procedeix una col·lecció d’objectes quotidians i bèl·lics que expliquen com era la vida —i la defensa— d’una fortalesa de frontera.
La vida a Llívia (segles XVI-XX)
Objectes quotidians de la vida a Llívia entre els segles XVI i XX: des de la caixa municipal dels tres panys, decorada amb cera policromada, del segle XVI, fins al penó de la Nueva Fraternidad Lliviense, una germandat de socors mutus, de 1872.
L'arxiu municipal
Facsímils de documents de l’arxiu municipal completen el recorregut. El més antic i rellevant és la carta de poblament del Puig de Llívia, atorgada per Jaume el Conqueridor l’any 1257: el privilegi que permetia als veïns de Llívia habitar la falda del Puig, i l’origen documentat de la vila actual.
Sales de farmàcia
El cordialer barroc de l’antiga Farmàcia Martí, realitzat pel taller de Josep Sunyer, presideix aquesta sala, que és introductòria de la història de la farmàcia. Hi trobaràs un interactiu per explorar les plantes medicinals de les caixes policromades, un audiovisual sobre la història de la farmàcia i una comparativa de farmàcies del món. Tot abans de visitar la Farmàcia Esteva.
