Albarel amb arrels de peònia
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb arrels de peònia
-
00094
-
Finals segle XVI - segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada i pintada a l'oli
-
Dimensions: 10,5 cm (diàmetre màxim de la boca); 13,6 cm (diàmetre màxim de l'espatlla); 30,1 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi, i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt per l'exterior i en blanc trencat per l'interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle XVIII es va decorar en fred amb pintura a l'oli ocre i vermella, seguint l'estètica dels anomenats "pots de Banyoles", que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l'oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluis XVI, i, a l'interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
No es coneix del cert l'origen i datació d'aquest pots. Podrien provenir de l'antic establiment de Jaume Bosan (l'anterior farmàcia documentada a la Vila). De fet, es coneixen col·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle XVI. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d'una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l'oli s'atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui al posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, el que incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d'aquesta decoració actualment s'ha perdut.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta pèrdues d'esmalt, la policromia de la decoració està clivellada en alguns punts, amb pèrdues molt puntuals. Hi han restes adherides d'una substància de color marró grogós per tota la superfície exterior del recipient.
Inscripció: "RAD. / PEONIAE." [Radix Peoniae], cartel·la pintada a mà.
El pot estava ple. Es conserva a part el contingut que es va trobar al seu interior quan es va inventariar la peça.
La peònia de muntanya (Paeonia officinalis), també anomenada llampoina, peronya, piorna, rosa d'ase, flor de malet, rosa muntesca o peònia herbàcia, és una planta present a la major part d'Europa, a la Xina i a l'Amèrica del nord, sobretot en zones de muntanya i praderies. A Catalunya, és freqüent als Pirineus. Se'n feia servir el rizoma, per les seves propietats antiespasmòdiques i narcòtiques, i també les llavors i les flors. També es considerava efectiva com a tonificant de la sang i contra l'ansietat, cefalees, malalties mentals, hipertensió arterial, disenteria, taquicàrdia, tos irritativa, gastritis, úlceres gastrointestinals, ferides, varius i hemorroides. També s'utilitzava en diversos trastorns ginecològics, com a emmenagog (per induir la menstruació), i per evitar l'avortament.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
