Albarel amb resina de pi
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb resina de pi
-
00093
-
Finals segle XVI - segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada i pintada a l'oli
-
Dimensions: 10,8 cm (diàmetre màxim de la boca); 12,8 cm (diàmetre màxim de l'espatlla); 31,9 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi, i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt per l'exterior i en blanc trencat per l'interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle XVIII es va decorar en fred amb pintura a l'oli ocre i vermella, seguint l'estètica dels anomenats "pots de Banyoles", que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l'oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluis XVI, i, a l'interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir: resina de pi, colofònia o pega grega.
No es coneix del cert l'origen i datació d'aquest pots. Podrien provenir de l'antic establiment de Jaume Bosan (l'anterior farmàcia documentada a la Vila). De fet, es coneixen col·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle XVI. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d'una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l'oli s'atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui al posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, el que incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d'aquesta decoració actualment s'ha perdut.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta pèrdua de suport a la boca i a la base, i pèrdua d'esmalt per tota la vora superior (sembla fet expressament, potser per encaixar-hi alguna tapadora). La policromia de la decoració està clivellada en algunes zones, amb pèrdues puntuals. S'observen restes adherides d'una substància de color marró grogós per tota la superfície exterior.
inscripció: "Res. / Pini." [Resina pini], cartel·la pintada a mà.
El pot estava ple. Es conserva a part el contingut que es va trobar al seu interior quan es va inventariar la peça.
La resina de pi, també anomenada colofònia o pega grega, consisteix en unes masses opaques, marronoses o grogoses, fràgils, de fractura vidriosa, que s’estoven entre els dits i molt oloroses quan es cremen. La trementina (oli aromàtic que flueix espontàniament dels pins, els avets, els làrixs i les nogueroles) es sotmet a destil·lació i, un cop evaporats els olis volàtils, el residu que queda és la substància que ens ocupa. Les resines que provenen de tots els arbres esmentats tenen unes propietats similars. Són vulneràries, balsàmiques i diürètiques, i entraven en la composició de molts emplastres i ungüents. També es feien servir polvoritzades, en cirurgia, per contenir les hemorràgies, particularment les resultants de la picada de les sangoneres.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
