Albarel amb cera groga
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb cera groga
-
00091
-
Finals segle XVI - segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada i pintada a l'oli
-
Dimensions: 10,2 cm (diàmetre màxim de la boca); 13,2 cm (diàmetre màxim de l'espatlla); 30 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi, i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt per l'exterior i en blanc trencat per l'interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle XVIII es va decorar en fred amb pintura a l'oli ocre i vermella, seguint l'estètica dels anomenats "pots de Banyoles", que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l'oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluis XVI, i, a l'interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir: cera citrina o cera flava, cera groga.
No es coneix del cert l'origen i datació d'aquest pots. Podrien provenir de l'antic establiment de Jaume Bosan (l'anterior farmàcia documentada a la Vila). De fet, es coneixen col·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle XVI. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d'una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l'oli s'atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui al posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, el que incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d'aquesta decoració actualment s'ha perdut.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta pèrdues d'esmalt a la zona de l'espatlla, la policromia de la decoració presenta pèrdues puntuals. S'observen restes adherides d'una substància no
determinada de color marró grogós per tota la superfície exterior del recipient.
Inscripció: "CERA / CITRIN.", cartel·la pintada a mà.
La cera és una substància elaborada per l’abella mel·lífera, amb la qual constitueix les bresques i el alvèols hexagonals on diposita la mel. Un cop separada de la mel, la cera es fon, primer en aigua bullint, després sola, i finalment es buida en motlles, on es concreta per refredament. En aquest estat, és sòlida, grogosa, trencadissa en fred, dúctil per l’acció d’una escalfor suau, parcialment soluble en alcohol bullint i insoluble en aigua. La part soluble en alcohol s’anomena cerina, i la insoluble miricina. La cera, junt amb l’oli, era la base dels cerats, preparacions magistrals d’ús extern i consistència tova.
Formava part de la composició de moltes pomades, ungüents i emplastres. També es feia servir en alguns casos internament, en forma d’emulsió, en pocions o ènemes, per a les malalties intestinals i les diarrees. Quan la cera groga es purifica, fonent-la i exposant les plaques obtingudes a l’acció alternativa de l’aigua, l’aire i la llum, s’obté la cera blanca o cera verge.
La cera groga s’adulterava de vegades amb fècula.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
