Albarel amb encens

Recursos

Títol
Albarel amb encens
Identificador
00090
Data
Finals segle XVI - segle XVIII
Autor
Desconegut
Matèria
Argila modelada a torn, vidrada i pintada a l'oli
Format
Dimensions: 11,1 cm (diàmetre màxim de la boca); 13,6 cm (diàmetre màxim de l'espatlla); 29,7 cm (alçada)
Procedència
Desconeguda
Font
Llívia
Descripció
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi, i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt per l'exterior i en blanc trencat per l'interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle XVIII es va decorar en fred amb pintura a l'oli ocre i vermella, seguint l'estètica dels anomenats "pots de Banyoles", que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l'oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluis XVI, i, a l'interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir: olíban o encens.
No es coneix del cert l'origen i datació d'aquest pots. Podrien provenir de l'antic establiment de Jaume Bosan (l'anterior farmàcia documentada a la Vila). De fet, es coneixen col·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle XVI. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d'una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l'oli s'atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui al posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, el que incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d'aquesta decoració actualment s'ha perdut.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta una pèrdua de suport a la boca, i algunes pèrdues d'esmalt, la decoració presenta algunes pèrdues puntuals de policromia. Hi han restes adherides d'una substància de color marró grogós per tota la superfície exterior del recipient.

inscripció: "Oli. / VANUM." [Olibanum], cartel·la pintada a mà

El pot estava ple. Es conserva a part el contingut que es va trobar al seu interior quan es va inventariar la peça.

L’olíban o encens (Olibanum, Frankincense) s’obté d’un grup de plantes arbustives originàries d’Àfrica, l’Orient Mitjà, el nord-est d’Àsia i Índia (família Burseraceae, gènere Boswellia). El terme Olibanum prové del llatí (Olium Libanum, oli del Líban), mentre que el nom Frankincense ve de la França medieval. El gènere inclou al voltant de 18 espècies arbòries, com la Boswellia serrata o la Boswellia sacra. L’exsudat semisòlid i gomós de l’escorça d’aquests arbres, de color groc marronós, que s’obté practicant incisions al tronc i les branques, s’endureix en forma de llàgrima amb l’exposició a l’aire. La composició química d’aquesta goma resina aromàtica varia segons les espècies i les estacions, normalment conté, aproximadament, un 5% d’olis volàtils, un 65% de resina i un 30% de goma.
Ja es va fer servir a l’Antic Egipte, Grècia, Roma, i en la medicina aiurvèdica índia per alleujar malalties, com artritis, bronquitis, trastorns intestinals, disenteria i infeccions. Antigament i encara avui, Índia, Somàlia, Etiòpia i Oman són les principals fonts d’obtenció de l’encens, essent històricament l’encens indi (“salai”), provinent de la Boswelia serrata, el més valorat.
Tradicionalment s’ha considerat balsàmic, anticatarral, estimulant, diürètic, diaforètic i vulnerari, tot i que el seu ús més freqüent era en fumigacions, externament, i també s’incorporava en alguns emplastres per la seva agradable olor. Recentment la ciència ha pogut demostrar que els àcids boswèl·lics que conté l’encens són un excel·lent antiinflamatori, la qual cosa avala el seu ús tradicional en casos de reumatisme crònic, dolors musculars, artritis, colitis ulcerosa, malaltia de Crohn (tuberculosis intestinal), asma bronquial i altres afeccions respiratòries, trastorns hepatobiliars o al·lèrgies. Avui en dia, tant l’encens com els olis essencials i extractes alcohòlics que se’n deriven, són objecte d’un ampli comerç internacional, doncs formen part de la formulació d’una gran varietat de productes (salut, cosmètica, aromateràpia, suplements dietètics, higiene de la llar, etc.).
Conjunts de recursos
Farmacia