Albarel amb llavors de cascall blanc
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb llavors de cascall blanc
-
00088
-
Finals segle XVI - segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada i pintada a l'oli
-
Dimensions: 11,4 cm (diàmetre màxim de la boca); 13,3 cm (diàmetre màxim de l'espatlla); 30,5 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi, i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt per l'exterior i en blanc trencat per l'interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle XVIII es va decorar en fred amb pintura a l'oli ocre i vermella, seguint l'estètica dels anomenats "pots de Banyoles", que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l'oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluis XVI, i, a l'interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
No es coneix del cert l'origen i datació d'aquest pots. Podrien provenir de l'antic establiment de Jaume Bosan (l'anterior farmàcia documentada a la Vila). De fet, es coneixen col·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle XVI. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d'una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l'oli s'atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui al posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, el que incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d'aquesta decoració actualment s'ha perdut.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta una esquerda que parteix de la boca en sentit
descendent, l'esmalt presenta algunes pèrdues i ratllades. La policromia de la decoració està
clivellada en algunes zones. S'observen restes adherides d'una substància no determinada de color marró grogós per tota la superfície exterior del recipient.
Inscripció: "S / Pap. AL." [Semen Papaver album, llavors de cascall blanc], cartel·la pintada a mà.
El pot estava ple. Es conserva a part el contingut que es va trobar al seu interior quan es va inventariar la peça.
El cascall o herba dormidora (Papaver somniferum) creix en camps i solars abandonats, vores de camins i horts. Floreix d'abril a juny, i se'n fan servir les llavors. És somnífer, analgèsic i tòxic. Els grecs l'empraven per tractar la disenteria. Se n’havia fet ús també en diarrees, catarros, tos i altres malalties. Excepte les llavors seques, que tenen ús culinari, la resta de la planta és tòxica. Fent una incisió en les càpsules verdes de la planta viva, en brolla un làtex del qual deriva l'opi, que serveix per obtenir l'heroïna, un narcòtic d'efectes molt nocius. La tecnologia farmacèutica moderna obté de l'opi un gran nombre de derivats semisintètics com la morfina (emprada en anestèsia), la codeïna (present en molts antigripals), o la naltrexona (emprada en la desintoxicació de l'heroïna).
El cascall blanc (Papaver album), varietat de flors blanques, tenia la reputació de ser menys perniciós i per tant més adequat per a l’administració interna. Sennert, reconegut metge alemany que va viure a cavall dels segles XVI i XVII, prescrivia com a excel·lent i eficaç remei per als dolors cruels de l’oftàlmia una emulsió de la llavor de cascall amb llet, aigua d’enciam i decocció de fenigrec.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
