Albarel amb goma seràfica
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb goma seràfica
-
00087
-
Finals segle XVI - segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada i pintada a l'oli
-
Dimensions: 11,4 cm (diàmetre màxim de la boca); 13,4 cm (diàmetre màxim de l'espatlla); 30,6 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi, i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt per l'exterior i en blanc trencat per l'interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle XVIII es va decorar en fred amb pintura a l'oli ocre i vermella, seguint l'estètica dels anomenats "pots de Banyoles", que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l'oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluis XVI, i, a l'interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
No es coneix del cert l'origen i datació d'aquest pots. Podrien provenir de l'antic establiment de Jaume Bosan (l'anterior farmàcia documentada a la Vila). De fet, es coneixen col·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle XVI. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d'una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l'oli s'atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui al posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, el que incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d'aquesta decoració actualment s'ha perdut.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta pèrdues d'esmalt en difernts parts, la policromia de la decoració està clivellada, i presenta també nombroses pèrdues. Hi ha restes adherides d'una substància no determinada de color marró grogós per tota la superfície exterior, i petits esquitxos de color marró. S'observen també petits orificis, originats probablement perquè l'argila no estava ben treballada en el moment de la cocció i tenia bombolles d'aire.
Inscripció: "G. / Sagap." [Gummi Sagapenum], cartel·la pintada a mà.
El recipient conserva part del contingut.
La goma seràfica (sagapeno en castellà) és una goma resina, d'olor forta, que s'extreu de la Ferula persica, planta de Pèrsia, de la família de les umbel·líferes. Té propietats estimulants i antiespasmòdiques, i forma part de la composició d'alguns emplastres, i de la triaga magna.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
