Albarel amb llavors de fonoll dolç
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb llavors de fonoll dolç
-
00085
-
Finals segle XVI - segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada i pintada a l'oli
-
Dimensions: 10,4 cm (diàmetre màxim de la boca); 12,6 cm (diàmetre màxim de l'espatlla); 29,5 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi, i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt per l'exterior i en blanc trencat per l'interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle XVIII es va decorar en fred amb pintura a l'oli ocre i vermella, seguint l'estètica dels anomenats "pots de Banyoles", que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l'oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluis XVI, i, a l'interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir: llavors de fonoll dolç o fonoll de Florència.
No es coneix del cert l'origen i datació d'aquest pots. Podrien provenir de l'antic establiment de Jaume Bosan (l'anterior farmàcia documentada a la Vila). De fet, es coneixen col·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle XVI. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d'una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l'oli s'atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui al posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, el que incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d'aquesta decoració actualment s'ha perdut.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta algunes pèrdues d'esmalt. S'observen restes adherides d'una substància no determinada de color marró grogós per tota la superfície exterior.
Inscripció: "S. / FENIC. / Dul." [Semen Foeniculum dulce], cartel·la pintada a mà.
El pot estava ple. Es conserva a part el contingut que es va trobar al seu interior quan es va inventariar la peça.
El fenoll o fonoll (Foeniculum vulgare) és una espècie silvestre i conreada de la família Apiaceae, originària del sud d'Europa i el Pròxim Orient. A més de ser un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània, en el context farmacèutic és un estimulant carminatiu, és a dir, combat els dolors nerviosos d’estómac i intestins, acompanyats de flat. La del fonoll és una de les cinc arrels considerades aperitives.
El fonoll dolç o fonoll de Florència (Foeniculum dulce) és la varietat d’aquesta planta més conreada a la conca mediterrània, especialment a Itàlia (finocchio). Té les fulles basals engruixides, formant una mena de bulb, i les seves llavors són globuloses, ovoides, dobles que les del fonoll ordinari, i de gust notablement ensucrat. Se’n feien dragees carminatives i antitísiques, i s’afegia a pólvores, xarops, elixirs i pocions per millorar el seu gust.
Els italians se’n mengen els pecíols, tant crus (amanida) com cuits (brou). Els àrabs consideren afrodisíaca l’aigua de fonoll.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
