Caixa de liquen d'Islàndia amb Santa Maria Magdalena
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Caixa de liquen d'Islàndia amb Santa Maria Magdalena
-
00084
-
Segles XVI-XIX
-
Desconegut
-
Fusta de pi silvestre policromada. Presenta pintura a l'oli o al tremp d'ou i un daurat perimetral (col·locant el pa d'or sobre bol d'Armènia); guix; claus (muntatge a testa de les fustes)
-
Dimensions: 31,5 x 32,5 x 20,5 cm
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Caixa de fusta de cos paral·lelepipèdic, amb la base rectangular i tapa solta a la part superior. Presenta la cara frontal daurada i policromada. A l'interior d'un cercle, delimitat per una franja vermella, apareix el bust de santa Maria Magdalena, sostenint amb les dues mans un pot en forma de copa amb tapadora, sobre fons neutre de color marró fosc.
A la part inferior, sobre una franja fosca, hi figura una inscripció, amb lletres vermelles, que identifica l'espècie botànica que la caixa estava destinada a contenir: liquen d'Islàndia.
Les cares laterals de la peça estan pintades amb una tonalitat blau-verd mat.
Tant la inscripció de la vora inferior, l'orla vermella del personatge central, com la policromia de les cares laterals fou un afegit posterior, no existien en el disseny original d'aquests recipients.
Inscripció: "LIKEN. ISLAN." [Cetraria islandica o Physcia islandica, liquen d'Islàndia], policromada, cara frontal, vora inferior.
El personatge és santa Maria Magdalena, que s'ha representat tradicionalment amb un recipient d'ungüent, amb el qual hauria untat els peus de Jesús, per la qual cosa és la patrona dels farmacèutics. És invocada contra les cataractes.
La planta identificada és el liquen d'Islàndia (Cetraria islandica o Physcia islandica) creix en sòls minerals i orgànics, normalment àcids, en pastures pobres en nutrients, matollars baixos i boscos aclarits, preferentment a l'alta muntanya, més amunt del bosc. Se'n fa servir el tal·lus. És antitussigen i emol·lient dermatològic. És indicat contra la tos improductiva, bronquitis, faringitis, estomatitis, dispèpsies i anorèxia. S'ha utilitzat per al tractament de nàusees, vòmits, cinetosi, diarrea, gastroenteritis, discinèsia biliar, oligúria, retenció urinària i edemes. També, per via tòpica, per al tractament de lesions cutànies. Es fa servir en pols, infusions o decoccions, extracte fluid i tintures.
El conjunt de caixes policromades, la datació de les quals encara no s'ha pogut determinar amb certesa, es podria considerar un dels elements més rellevants del llegat de la Farmàcia Esteva. Atès que aquestes caixes no tenen una gran capacitat, probablement complien sobretot una funció ornamental que no pas pràctica, tot i que també es destinaven a guardar espècies botàniques d'ús farmacèutic (totes elles herbes remeieres de la flora de la Cerdanya).
Les peçes repintades com aquesta, a la que se'ls hi va afegir la inscripció, el medalló i es van policromar les cares laterals de la capsa, es podrien atribuir a Josep Esteva (1759-1823), qui en posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, la qual cosa incloïa adequar-lo a la moda del moment, com és el cas de la decoració dels albarels vidrats en blau cobalt o de les caixes renaixentistes.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
