Caixa de camamilla amb Sant Tomàs apòstol
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Caixa de camamilla amb Sant Tomàs apòstol
-
00082
-
Segles XVI-XIX
-
Desconegut
-
Fusta de pi silvestre policromada. Presenta pintura a l'oli o al tremp d'ou i un daurat perimetral (col·locant el pa d'or sobre bol d'Armènia); guix; claus (muntatge a testa de les fustes)
-
Dimensions: 31,25 x 34 x 21 cm
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Caixa de fusta de cos paral·lelepipèdic, amb la base rectangular i tapa independent que tanca la part superior. Presenta la cara frontal daurada i policromada. Es representa un medalló delimitat per una franja de color vermell (tallat a la vora superior per la tapa), a l'interior apareix el bust de sant Tomàs apòstol (probablement), sobre un fons neutre de color marró. Està representat amb aurèola al cap, barba blanca i sostenint una llança amb la mà dreta, instrument que simbolitza el seu martiri.
A la part inferior, sobre una franja fosca, hi figura una inscripció, amb lletres vermelles, que identifica l'espècie botànica que la caixa estava destinada a contenir: camamilla.
Les cares laterals de la peça estan pintades amb una tonalitat blau-verd mat.
Tant la inscripció de la vora inferior, l'orla vermella del personatge central, com la policromia de les cares laterals fou un afegit posterior, no existien en el disseny original d'aquests recipients.
Inscripció: "FLOR. CAMO." [Matricaria chamomilla, camamilla (flors)], policromada, cara frontal, vora inferior.
Inscripció: "Scordium / Al[...]ium", manuscrita a la cara inferior de la tapa; inscripció: "1", manuscrita a la cara inferior de la tapa.
La caixa conserva restes del contingut.
El personatge és, probablement, sant Tomàs apòstol, patró de paletes i arquitectes.
La planta identificada és la camamilla (Matricaria chamomilla) creix en terres conreades, terrenys sorrencs i erms. A Catalunya la trobem només en jardins i plantacions. Floreix a la primavera i a l'estiu, i se'n fan servir les inflorescències. És digestiva, antiespasmòdica, antiulcerosa pèptica, antiinflamatòria i hipnòtica. Es considera indicada contra dispèpsies, tos improductiva, bronquitis, refredat comú, febre, dermatitis, conjuntivitis, lesions cutànies, cremades, estomatitis i faringitis. Tradicionalment s'ha usat contra diarrees, úlcera pèptica, aerofàgia, insomni, nerviosisme i ansietat, i també per via tòpica en el tractament d'hemorroides, furóncols, abscessos o acne. S'administra en infusions, extracte fluid, tintures, banys i inhalacions. L'oli essencial és un potent antiinflamatori.
El conjunt de caixes policromades, la datació de les quals encara no s'ha pogut determinar amb certesa, es podria considerar un dels elements més rellevants del llegat de la Farmàcia Esteva. Atès que aquestes caixes no tenen una gran capacitat, probablement complien sobretot una funció ornamental que no pas pràctica, tot i que també es destinaven a guardar espècies botàniques d'ús farmacèutic (totes elles herbes remeieres de la flora de la Cerdanya).
Les peçes repintades com aquesta, a la que se'ls hi va afegir la inscripció, el medalló i es van policromar les cares laterals de la capsa, es podrien atribuir a Josep Esteva (1759-1823), qui en posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, la qual cosa incloïa adequar-lo a la moda del moment, com és el cas de la decoració dels albarels vidrats en blau cobalt o de les caixes renaixentistes.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
- Altres fitxers
-
[Sense títol]