Caixa de serverola amb Santa Caterina d'Alexandria
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Caixa de serverola amb Santa Caterina d'Alexandria
-
00080
-
Segles XVI-XIX
-
Desconegut
-
Fusta de pi silvestre policromada. Presenta pintura a l'oli o al tremp d'ou i un daurat perimetral (col·locant el pa d'or sobre bol d'Armènia); guix; claus (muntatge a testa de les fustes)
-
Dimensions: 30,5 x 33 x 19,5 cm
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Caixa de fusta de cos paral·lelepipèdic, amb la base rectangular i tapa independent que tanca la part superior. Presenta la cara frontal daurada i policromada. Es representa un medalló delimitat per una franja de color vermell (tallat a la vora superior per la tapa), a l'interior apareix el bust de santa Caterina d'Alexandria, coronada, sobre un fons neutre de color blau fosc. Se la representa amb una espasa i una roda dentada, instruments símbols del seu martiri, amb la mà dreta sosté la palma del martiri, aquesta presenta una realització força grollera, això indica que aquest element podria no ser original.
A la part inferior, sobre una franja fosca, hi figura una inscripció, amb lletres vermelles, que identifica l'espècie botànica que la caixa estava destinada a contenir: serverola.
Les cares laterals de la peça estan pintades amb una tonalitat blau-verd mat.
Tant la inscripció de la vora inferior, l'orla vermella del personatge central, com la policromia de les cares laterals fou un afegit posterior, no existien en el disseny original d'aquests recipients.
Inscripció: "FOL. AGRIM." [Agrimonia eupatoria (fulles), serverola], policromada, cara frontal, vora inferior.
Inscripció: "Hojas de Nogal.", manuscrita a la cara inferior de la tapa.
El personatge és santa Caterina d'Alexandria, amb els símbols del seu martiri. És invocada contra els tumors a la boca, contra la migranya i contra la mort sobtada.
La planta identificada és la serverola (Agrimonia eupatoria) es coneix amb una gran varietat de noms: agrimoni, agrimònia comuna, herba de garrotillo, herba de la sang, herba de sant Antoni, herba de sant Guillem, herba del mal estrany, herba ramona, serereta, serverina, setge blanc o setsagnies. Creix en prats humits, vora el bosc i a les vores dels camins. Floreix d'abril a octubre, i se'n fa servir la summitat florida. És antidiarreica, hipoglucemiant i cicatritzant. És indicada en el tractament de diarrees, dermatitis, estomatitis i faringitis. Tradicionalment s'ha emprat per tractar la diabetis, la dermatits seborreica, les lesions cutànies i la psoriasi. S'empra en pols per elaborar pomades i gels, i també es pren en infusions o decoccions.
El conjunt de caixes policromades, la datació de les quals encara no s'ha pogut determinar amb certesa, es podria considerar un dels elements més rellevants del llegat de la Farmàcia Esteva. Atès que aquestes caixes no tenen una gran capacitat, probablement complien sobretot una funció ornamental que no pas pràctica, tot i que també es destinaven a guardar espècies botàniques d'ús farmacèutic (totes elles herbes remeieres de la flora de la Cerdanya).
Les peçes repintades com aquesta, a la que se'ls hi va afegir la inscripció, el medalló i es van policromar les cares laterals de la capsa, es podrien atribuir a Josep Esteva (1759-1823), qui en posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, la qual cosa incloïa adequar-lo a la moda del moment, com és el cas de la decoració dels albarels vidrats en blau cobalt o de les caixes renaixentistes.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
