Caixa de rosella amb Santa Úrsula
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Caixa de rosella amb Santa Úrsula
-
00079
-
Segles XVI-XIX
-
Desconegut
-
Fusta de pi silvestre policromada. Presenta pintura a l'oli o al tremp d'ou i un daurat perimetral (col·locant el pa d'or sobre bol d'Armènia); guix; claus (muntatge a testa de les fustes)
-
Dimensions: 30 x 33 x 19,5 cm
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Caixa de fusta de cos paral·lelepipèdic, amb la base rectangular i tapa independent que tanca la part superior. Presenta la cara frontal daurada i policromada. Es representa un medalló delimitat per una franja de color vermell (tallat a la vora superior per la tapa), a l'interior apareix el bust de Santa Úrsula, sobre un fons neutre de color marró. Amb la mà dreta sosté un model de veler, un dels seus atributs habituals, també porta la palma del martiri.
A la part inferior, sobre una franja fosca, hi figura una inscripció, amb lletres vermelles, que identifica l'espècie botànica que la caixa estava destinada a contenir: rosella o gallaret.
Les cares laterals de la peça estan pintades amb una tonalitat blau-verd mat.
Tant la inscripció de la vora inferior, l'orla vermella del personatge central, com la policromia de les cares laterals fou un afegit posterior, no existien en el disseny original d'aquests recipients.
Inscripció: "PAPav. REas" [Papaver rubrum, rhoeas o erraticum, rosella o gallaret], policromada, cara frontal, vora inferior.
Inscripció: "Papaver Rubrum" [Papaver rubrum, rhoeas o erraticum, rosella o gallaret], manuscrita
a la cara superior de la tapa.
La caixa conserva restes del contingut.
El personatge és santa Úrsula, que s'invoca contra el mal de cap i la migranya.
La planta identificada és la rosella o gallaret (Papaver rubrum, rhoeas o erraticum) és una espècie fanerògama de la família de les papaveràcies. Aquesta planta herbàcia, que es troba gairebé arreu del món, creix en camps, marges de les carreteres, rostolls, pastures i prats. També creix com a herba adventícia en cultius de cereals, especialment després que la terra hagi estat remoguda. Als Països Catalans rep múltiples noms: babol, badabadoc, caputxí, colet, gall, gallaret, lloca, paparota, paramà, pipiripip o quiquiriquic, entre altres. El fruit és una càpsula petita, ornada amb una corona dentada, que conté menudes llavors brunes, riques en àcids grassos, la qual cosa els confereix valor nutricional. Les tiges i les fulles contenen un suc groc, d’olor forta, lleugerament amarg, menys tòxic que el d’altres espècies del mateix gènere per la menor concentració d’alcaloides. Però el que se’n feia servir bàsicament en el context farmacèutic eren les flors. Tenen acció refrigerant, sedant, espasmolítica, expectorant, emol·lient i bèquica, i s’usaven en forma d’infusió, conserva o tintura, per tractar pleuresies, diftèries laríngies, bronquitis, tos seca i indigestions. En molts casos es receptaven en lloc de les flors del cascall blanc (Papaver album), doncs les que ens ocupen tenen un efecte més suau. En una font bibliogràfica de finals del segle XVIII s’afirma que Papaver ve de “pappa” (“menja” en italià) i que aquesta denominació té a veure amb les dides, que afegien les flors a les farinetes dels nadons per calmar-los els cargolaments de ventre i fer-los dormir.
El conjunt de caixes policromades, la datació de les quals encara no s'ha pogut determinar amb certesa, es podria considerar un dels elements més rellevants del llegat de la Farmàcia Esteva. Atès que aquestes caixes no tenen una gran capacitat, probablement complien sobretot una funció ornamental que no pas pràctica, tot i que també es destinaven a guardar espècies botàniques d'ús farmacèutic (totes elles herbes remeieres de la flora de la Cerdanya).
Les peçes repintades com aquesta, a la que se'ls hi va afegir la inscripció, el medalló i es van policromar les cares laterals de la capsa, es podrien atribuir a Josep Esteva (1759-1823), qui en posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, la qual cosa incloïa adequar-lo a la moda del moment, com és el cas de la decoració dels albarels vidrats en blau cobalt o de les caixes renaixentistes.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
