Albarel amb àloe de Socotra
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb àloe de Socotra
-
00075
-
Finals segle XVI - segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada i pintada a l'oli
-
Dimensions: 10,4 cm (diàmetre màxim de la boca); 12.5 cm (diàmetre màxim de l'espatlla); 29,2 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi, i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt per l'exterior i en blanc trencat per l'interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle XVIII es va decorar en fred amb pintura a l'oli ocre i vermella, seguint l'estètica dels anomenats "pots de Banyoles", que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l'oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluis XVI, i, a l'interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
No es coneix del cert l'origen i datació d'aquest pots. Podrien provenir de l'antic establiment de Jaume Bosan (l'anterior farmàcia documentada a la Vila). De fet, es coneixen col·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle XVI. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d'una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l'oli s'atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui al posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, el que incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d'aquesta decoració actualment s'ha perdut.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta alguna pèrdua puntual d'esmalt. La policromia de la decoració està clivellada en algunes zones, amb pèrdues molt puntuals. S'observen restes adherides d'una substància no determinada de color marró grogós per tota la superfície exterior del recipient, i defectes de cocció de la peça.
Inscripció: "AloE. / SucotriN." [Aloe succotrina, àloe de Socotra], cartel·la pintada a mà.
El recipient conserva part del seu contingut.
L’àloe és una planta suculenta originària de l'illa de Socotra, situada al nord-est d'Àfrica, entre Somàlia i el Iemen, que actualment té una àmplia distribució per tot el món. N’hi ha unes 360 espècies. Dioscòrides mencionà una substància purgant obtinguda d’una planta que probablement fos l’Aloe vulgaris de la botànica moderna. A la bibliografia farmacèutica històrica es citen els tres tipus d’àloe que es trobaven al mercat: l’àloe de Socotra (Aloe succotrina), que era el més valorat, l’àloe hepàtic o de Barbados (Aloe barbadensis) i l’àloe cavallí (Aloe cavallina), el més impur i usat només en veterinària. Totes les espècies tenen les fulles carnoses, amb els marges dentats, i el seu làtex s’anomena sèver. Contenen, entre altres elements, mucílags i aloïna, que és la substància que confereix a la planta el seu poder purgant. L’àloe de Socotra es trobava en masses marronoses, de fractura resinosa i brillant, vermelloses i transparents a les vores. Aquestes masses donaven lloc a unes pólvores d’un groc daurat o de color safrà, amb una característica olor balsàmica i gust amarg. En una font bibliogràfica de mitjans del segle XIX s’afirma que el veritable àloe de Socotra ja no es trobava en aquell moment en els comerços, i que havia estat substituït gairebé completament per l’àloe provinent, via Anglaterra, del cap de Bona Esperança, on es produïa en grans quantitats (probablement Aloe spicata). Les pólvores d’aquest succedani es distingien de l’autèntic perquè eren d’un groc viu.
A dosis baixes, l’àloe és tònic estomacal, colagog i aperitiu. A dosis superiors és un purgant dràstic d’efectes lents, doncs obra principalment sobre l’intestí recte. També es considerava emmenagog i antihelmíntic. Era usat en constipacions rebels, icterícia o clorosi, i contraindicat en les persones que patien hemorroides. També s’aplicava, dissolt, per a la curació de cremades. Se’n feien molts preparats, com l’elixir de llarga vida, l’electuari d’àloe compost, l’opiata mesentèrica, les píndoles estomacals o les píndoles de Fuller. L’extracte d’àloe o àloe purificat era molt usat en veterinària (àloe dissolt en aigua i evaporat).
Actualment, per les seves propietats emol·lients, antiinflamatòries, antioxidants i cicatritzants, se’n fan molts productes per a la cura de la pell.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
