Albarel amb arrels de serrana rodona
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb arrels de serrana rodona
-
00073
-
Finals segle XVI - segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada i pintada a l'oli
-
Dimensions: 10 cm (diàmetre màxim de la boca); 13,5 cm (diàmetre màxim de l'espatlla); 30 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi, i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt per l'exterior i en blanc trencat per l'interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle XVIII es va decorar en fred amb pintura a l'oli ocre i vermella, seguint l'estètica dels anomenats "pots de Banyoles", que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l'oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluis XVI, i, a l'interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
No es coneix del cert l'origen i datació d'aquest pots. Podrien provenir de l'antic establiment de Jaume Bosan (l'anterior farmàcia documentada a la Vila). De fet, es coneixen col·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle XVI. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d'una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l'oli s'atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui al posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, el que incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d'aquesta decoració actualment s'ha perdut.
Pel que fa a l'estat de conservació,la peça presenta pèrdues puntuals d'esmalt, la decoració presenta algunes pèrdues molt puntuals de policromia. S'observen restes adherides d'una substància de color marró grogós per tota la superfície exterior del recipient. A la part inferior dreta del recipient hi ha un orifici, originat probablement perquè l'argila no estava ben treballada en el moment de la cocció.
Inscripció: "Rad. / Cip. RO. / Tun." [Radix cyperus rotundus, arrels de serrana rodona], cartel·la pintada a mà.
El pot estava ple. Es conserva a part el contingut que es va trobar al seu interior quan es va inventariar la peça.
La serrana rodona (Cyperus rotundus) és una espècie de planta de la família ciperàcia que floreix de maig a desembre. És nativa d'Àfrica, Europa central i del sud i sud-est d'Àsia. Està dotada d’un robust sistema d’arrels i rizomes subterranis que la fan extremadament resistent i invasiva, altament difícil d’erradicar, i per això es considera una de les pitjors males herbes dels cultius tropicals i subtropicals. La seva arrel presenta tubercles ovoides de la mida de nous petites, que permeten diferenciar-la de la serrana de fulla llarga (Cyperus longus), que no els té. Aquests tubercles, com els de la seva parenta, la xufla (Cyperus esculentus), són comestibles. En una font bibliogràfica del darrer quart del segle XIX s’indica que anteriorment es preferia el rizoma de la serrana rodona en detriment del de la serrana llarga, per combatre les mateixes afeccions, però que en la data de la publicació ja estava en desús. Així doncs, se li suposaven propietats tòniques, estomacals, digestives, sudorífiques, diürètiques i emmenagogues.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
