Albarel amb acetat de coure bibàsic
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb acetat de coure bibàsic
-
00072
-
Finals segle XVI - segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada i pintada a l'oli
-
Dimensions: 10,1 cm (diàmetre màxim de la boca); 13 cm (diàmetre màxim de l'espatlla); 30,5 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi, i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt per l'exterior i en blanc trencat per l'interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle XVIII es va decorar en fred amb pintura a l'oli ocre i vermella, seguint l'estètica dels anomenats "pots de Banyoles", que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l'oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluis XVI, i, a l'interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir: verdet o acetat de coure bibàsic.
No es coneix del cert l'origen i datació d'aquest pots. Podrien provenir de l'antic establiment de Jaume Bosan (l'anterior farmàcia documentada a la Vila). De fet, es coneixen col·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle XVI. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d'una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l'oli s'atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui al posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, el que incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d'aquesta decoració actualment s'ha perdut.
Pel que fa a l'estat de conservació, la base estaba fragmentada i ha estat restaurada. Hi ha una pèrdua puntual de suport a la boca i diverses pèrdues d'esmalt. La decoració presenta pèrdua de policromia, sobretot al llaç inferior. S'observen restes adherides d'una substància de color marró grogós per tota la superfície exterior del recipient. La peça mostra alguns defectes de cocció.
Inscripció: "VIRID. / AERIS." [Viride aeris o Aerugo officinalis], cartel·la pintada a mà.
El pot estava ple. Es conserva a part el contingut que es va trobar al seu interior quan es va inventariar la peça.
El verdet es presenta en masses de color blau verdós, que al seu interior contenen un gran nombre de petits cristalls. Escalfant-les amb àcid acètic, es forma acetat neutre, que cristal·litza per evaporació en romboides, coneguts com a verdet cristal·litzat o cristalls de Venus. S'aconseguia deixant oxidar a l'aire lliure planxes de coure mullades amb vinagre o en contacte amb pellofes de raïm en fermentació àcida. A continuació es separava amb un rascador la capa blava-verdosa que es formava a la superfície de les planxes, operació que es repetia fins que es consumia tot el metall. A continuació s'afegia aigua al producte, donant lloc a pans o boles, que eren els que es trobaven al comerç.
Té propietats escaròtiques i detersives. S'indicava en úlceres atòniques i carcinomatoses, parts gangrenades, excrescències sifilítiques, durícies de les fístules, etc. Era usat exteriorment, doncs internament és tòxic, en pólvores, dissolt en oli o incorporat en una matèria grassa, principalment en veterinària, i per a la preparació d'ungüents, emplastres, pomades, etc. Entrava en la composició de diverses preparacions oficinals, com l'ungüent egipcià (detergent, molt usat en veterinària), l'emplastre de cera verda (indicada en llagues dels llavis, berrugues o ulls de poll), el bàlsam verd (vulnerari i consolidant, per curar ferides i úlceres), l'aigua de Lanfranc (mal anomenada col·liri, usada per netejar úlceres, particularment venèries, de la boca i la gola) o la pasta càustica de Gasparin (per curar l'úlcera interdigital del bestiar de llana), entre altres.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
