Albarel amb ungüent d’altea
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb ungüent d’altea
-
00071
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada; decoració pisa estannífera en blau i blanc
-
Dimensions: 10,8 cm (diàmetre màxim de la boca); 9,6 cm (diàmetre màxim de la base); 20 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, boca ampla, amb llavi, i repeu. La decoració és de pisa estannífera (realitzada a partir d'estany) decorada en blau a base de petites fulles de julivert, que envaeixen tota la superfície de l'objecte, exceptuant l'espai frontal reservat a la cartel·la. Aquesta darrera, disposada en diagonal, mostra el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir: ungüent d’altea.
Completen l'ornamentació diverses línies concèntriques, al coll i a la base, i una sanefa tipus "punta de Bèrain", també al coll, pròpia de la producció ceràmica barcelonina d'influència francesa del segle XVIII.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta l'esmalt clivellat, amb algunes pèrdues. S'observen restes adherides d'una substància de color marró grogós, especialment a l'interior del recipient.
Inscripció: "Un. Dialtheae." [Unguentum dialtheae, ungüent d’altea], cartel·la pintada a mà.
L’altea o malví (Althaea officinalis) és una espècie de planta de la família malvàcia, present en la major part del litoral d'Europa (exceptuant la zona més septentrional), al nord-oest d'Àfrica i al sud d'Àsia, sobretot en zones humides a la vora del mar. El seu nom ve del terme grec “althaia” (curació). Tota la planta és rica en mucílags, especialment les arrels, que també contenen midó, pectines i diversos flavonoides. Aquests mucílags li confereixen propietats antiinflamatòries, antitussígenes, demulcents, laxants, antidiarreiques, emol·lients i protectores de la mucosa gàstrica. Era un remei d’ús general en constipats i bronquitis. Les seves flors entraven en les espècies pectorals de les antigues farmacopees. Amb les fulles es feien decoccions i cataplasmes, i entraven en les espècies emol·lients. Les arrels formaven part d’un gran nombre de preparacions com el xarop d’altea simple i compost, pastilles, pasta, la decocció emol·lient o l’oli de mucílags. Amb les pólvores de l’arrel es recobrien píndoles, es feien cataplasmes, i també s’afegien al xarop demulcent, a l’oli i les pólvores emol·lients, i a les “pólvores dels viatgers” (diürètiques). L’ungüent d’altea (Unguentum dialtheae) es feia amb oli d’altea, cera groga, colofònia i trementina de Venècia.
És lleugerament excitant, estimulant, emol·lient i resolutiu, i s’indicava en tumors flegmonosos, pleuresia o inflamacions de gola. Els veterinaris incorporaven l’altea en els seus bols demulcents, i també es donava als nens, natural o confitada, per a mastegar, doncs es considerava que afavoria la dentició
- Conjunts de recursos
- Farmacia
