Albarel amb emplastre del fill de Zacaries
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb emplastre del fill de Zacaries
-
00065
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada; decoració pisa estannífera en blau i blanc
-
Dimensions: 10,4 cm (diàmetre màxim de la boca); 9,4 cm (diàmetre màxim de la base); 19,3 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, boca ampla, amb llavi, i repeu. La decoració és de pisa estannífera (realitzada a partir d'estany) decorada en blau a base de petites fulles de julivert, que envaeixen tota la superfície de l'objecte, exceptuant l'espai frontal reservat a la cartel·la. Aquesta darrera, disposada en diagonal, mostra el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
Completen l'ornamentació diverses línies concèntriques, al coll i a la base, i una sanefa tipus "punta de Bèrain", també al coll, pròpia de la producció ceràmica barcelonina d'influència francesa del segle XVIII.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta pèrdues puntuals d'esmalt a la part inferior. S'observen restes adherides d'una substància de color marró grogós a la base.
Inscripció: "Em. Filij Zacca." [Emplastrum Filij Zaccharia], cartel·la pintada a mà.
L’emplastre del fill de Zacaries (Emplastrum Filij Zaccharia), que en moltes fonts es cita indiferentment com a ungüent, ja fou descrit per Mesué. A l’”Antidotario romano” del 1632 s’explica la seva preparació a base de cera groga, medul·la de vaccí, greix d’ànec i de gallina, i mucílag i oli de llavors de lli. També s’aconsella, per aconseguir una major eficiència del resultat, afegir-hi mucílag d’altea i fenigrec, greix de llana purificat i cola de peix. Al “Tratado de Farmacia Operatoria” de Raimon Forns i Cornet, de mitjans del segle XIX, es formula amb cera blanca, medul·la de bou, llard de porc, oli de llinosa i mucílag de llavors de lli.
Se li atribuïen propietats emol·lients, per a reblanir dureses i calmar irritacions de la pell, i expectorants, aplicat sobre el pit. Amb aquesta darrera finalitat, en algunes fonts s’aconsella barrejar-lo amb polpa d’altea i oli d’ametlles.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
