Albarel amb ungüent de tucia
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb ungüent de tucia
-
00064
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada; decoració pisa estannífera en blau i blanc
-
Dimensions: 10,4 cm (diàmetre màxim de la boca); 9,3 cm (diàmetre màxim de la base); 20 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, boca ampla, amb llavi, i repeu. La decoració és de pisa estannífera (realitzada a partir d'estany) decorada en blau a base de petites fulles de julivert, que envaeixen tota la superfície de l'objecte, exceptuant l'espai frontal reservat a la cartel·la. Aquesta darrera, disposada en diagonal, mostra el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
Completen l'ornamentació diverses línies concèntriques, al coll i a la base, i una sanefa tipus "punta de Bèrain", també al coll, pròpia de la producció ceràmica barcelonina d'influència francesa del segle XVIII.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta l'esmalt molt clivellat, amb pèrdues considerables. També s'observen esquerdes importants a la part inferior.
Inscripció: "Ug. Tuthiae." [Unguentum Tuthiae], cartel·la pintada a mà.
La tucia, també coneguda com a cadmi dels forns o Pompholix, és un òxid de zinc impur, semivitrificat, una mena de sutge metàl·lic que es troba a les xemeneies dels forns on es fonen coure i zinc per a obtenir llautó. En el mercat es trobava en forma de crostes de color gris grogós o blavós, sòlides, compactes i pesants. Rebia el nom de tucia preparada (Tuthia praeparata) quan era porfiritzada, rentada i feta trociscs.
Té propietats detersives, astringents, assecants i cicatritzants, però és una substància tòxica si s’administra per via oral. S’aplicava externament per tractar hemorroides, leucorrees i pústules, i sobretot com a caterètic en afeccions oculars (inflamacions de les parpelles, taques de la còrnia, etc.), raó per la qual formava part d’un gran nombre de col·liris i pomades oftàlmiques. També s’afegia a les formulacions dels emplastres, als quals conferia consistència. L’ungüent de tucia es feia servir per tractar les oftalmies cròniques, particularment les que es fixaven a les parpelles.
La bibliografia farmacèutica històrica n’ofereix diverses formulacions, segons la font. En alguns casos es cita simplement la tucia preparada barrejada amb greix de porc. Un altre autor el formula amb tucia, cera groga, oli rosat, carbonat de plom polvoritzat, sulfur negre de plom i encens en pols. Finalment, un altra font indica la barreja de tucia porfiritzada, sagí rentat amb aigua de roses i ungüent rosat.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
