Albarel amb conserva de violetes
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb conserva de violetes
-
00062
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada; decoració pisa estannífera en blau i blanc
-
Dimensions: 10,3 cm (diàmetre màxim de la boca); 9,4 cm (diàmetre màxim de la base); 19,2 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, boca ampla, amb llavi, i repeu. La decoració és de pisa estannífera (realitzada a partir d'estany) decorada en blau a base de petites fulles de julivert, que envaeixen tota la superfície de l'objecte, exceptuant l'espai frontal reservat a la cartel·la. Aquesta darrera, disposada en diagonal, mostra el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
Completen l'ornamentació diverses línies concèntriques, al coll i a la base, i una sanefa tipus "punta de Bèrain", també al coll, pròpia de la producció ceràmica barcelonina d'influència francesa del segle XVIII.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta algunes pèrdues puntuals d'esmalt a la part inferior, i restes adherides d'una substància de color marró grogós.
Inscripció: "Conser. Viola." [Conserva violarum], cartel·la pintada a mà.
La violeta comú, viola d'olor o violeta de jardí (Viola odorata o Viola officinalis) és una espècie del gènere Viola, nativa d'Europa i d'Àsia, i introduïda a tota Amèrica. Conté mucílags, saponines, un alcaloide anomenat violina i àcid salicílic, entre altres elements, que li confereixen propietats emol·lients, expectorants, antitussígenes, lleugerament laxants i emètiques a dosis elevades. Amb les flors fresques es preparaven el xarop i la conserva de violetes, i les pastilles pectorals, indicats en els catarros bronquials i el accessos de tos. El xarop també es feia servir per dulcificar tisanes i pocions. La conserva era lleugerament laxant, per la seva textura mucilaginosa. També formaven part de la composició de les flors cordials i d'infusions pectorals.
Amb les flors seques es feien infusions, indicades en les inflamacions lleus de les vies aèries i digestives, i com a sudorífic. Les fulles es feien servir en cataplasmes, i entraven en la composició de l'ungüent populeó i l'oli violat. Les llavors es consideraven purgants.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
