Albarel amb lanolina
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb lanolina
-
00061
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada; decoració pisa estannífera en blau i blanc
-
Dimensions: 10,4 cm (diàmetre màxim de la boca); 9,4 cm (diàmetre màxim de la base); 20,1 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, boca ampla, amb llavi, i repeu. La decoració és de pisa estannífera (realitzada a partir d'estany) decorada en blau a base de petites fulles de julivert, que envaeixen tota la superfície de l'objecte, exceptuant l'espai frontal reservat a la cartel·la. Aquesta darrera, disposada en diagonal, mostra el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
Completen l'ornamentació diverses línies concèntriques, al coll i a la base, i una sanefa tipus "punta de Bèrain", també al coll, pròpia de la producció ceràmica barcelonina d'influència francesa del segle XVIII.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta pèrdues molt puntuals d'esmalt.
Inscripció: "OEsypum." [lanolina], cartel·la pintada a mà.
El greix de llana o cera de llana és una cera natural produïda per les glàndules sebàcies d’alguns mamífers, especialment del bestiar oví, que recobreix les fibres de la llana d’aquests animals. És una substància grassa i untuosa, de textura similar a la de la vaselina, translúcida, grogosa, neutra, gairebé inodora, fusible entre 36 i 42 ºC, i està composada per diversos cossos grassos i colesterina.
La lanolina, que és el greix de llana refinat, no s’enranceix, ni se saponifica per l’acció dels àlcalis, té propietats hidròfugues, és soluble en èter i cloroform i insoluble en alcohol. Es pot identificar amb el que Mesué anomenava “hisop humit”. Les farmacopees espanyoles, des de la “Pharmacopoeia matritensis I” fins la “Real Farmacopea Española VI” inclosa, descriuen la preparació del “esipo purificado” (Oesypus praeparatus). A la “Real Farmacopea Española VII” el terme “esipo” ja es substitueix per lanolina. Per les seves propietats altament hidratants i emol·lients, és un dels principals excipients de pomades i cremes per a la pell. També s’usa com a matèria prima per a obtenir colesterina, que es fa servir, entre altres coses, per millorar la incorporació i emulsionament dels principis actius en mitjans oliosos i greixosos.
(Bibliografia: Valverde, J.L. i Bautista, Teresa; “La evolución de las formas farmacéuticas a través de textos españoles II. Ungüentos.“).
- Conjunts de recursos
- Farmacia
