Albarel amb conserva d'arrels d'ènula

Recursos

Títol
Albarel amb conserva d'arrels d'ènula
Identificador
00059
Data
Segle XVIII
Autor
Desconegut
Matèria
Argila modelada a torn, vidrada; decoració pisa estannífera en blau i blanc
Format
Dimensions: 10,2 cm (diàmetre màxim de la boca); 9,2 cm (diàmetre màxim de la base); 19,7 cm (alçada)
Procedència
Desconeguda
Font
Llívia
Descripció
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, boca ampla, amb llavi, i repeu. La decoració és de pisa estannífera (realitzada a partir d'estany) decorada en blau a base de petites fulles de julivert, que envaeixen tota la superfície de l'objecte, exceptuant l'espai frontal reservat a la cartel·la. Aquesta darrera, disposada en diagonal, mostra el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
Completen l'ornamentació diverses línies concèntriques, al coll i a la base, i una sanefa tipus "punta de Bèrain", també al coll, pròpia de la producció ceràmica barcelonina d'influència francesa del segle XVIII.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta una pèrdua de suport considerable a la boca, de
la qual parteix una esquerda. S'observen pèrdues puntuals d'esmalt, i restes d'una substància de color marró grogós, localitzada sobretot a la zona de la base.

Inscripció: "Cons. Rad. hel." [Conserva radix helenii, conserva d'arrels d'ènula], cartel·la pintada a mà.

L'ènula (Inula helenium o Helenium officinale), també anomenada ènula campana, heleni, ínula, herba de l'ala, o herba del mal estrany, és una planta de la família de les asteràcies que es troba a tota Europa central, meridional i oriental, a Àsia menor i a Amèrica del nord. És molt comuna a Gran Bretanya. Tant a Catalunya com a Espanya, és una planta poc freqüent que es troba al nord i als Pirineus. Les virtuts medicinals d'aquesta planta foren ja indicades pels metges, botànics i naturalistes més destacats de la història (Teofrast, Dioscòrides, Aristòtil, Plini el Vell, etc.). El seu rizoma i arrels, quan són frescos, tenen una olor característica molt balsàmica, camforada, i un gust amarg, una mica àcid. Contenen inulina, substància de reserva formada per molècules de fructosa, i helenina o càmfora d'heleni.
Se li han atribuït nombroses propietats medicinals, d'entre les quals s'han demostrat experimentalment la seva acció bèquica, colerètica, diürètica, bactericida, fungicida, sedant, lleugerament hipotensora en animals, expectorant, espasmolítica, antihelmíntica i, en l'ús tòpic, cicatritzant i antipruriginosa. Les preparacions en les quals s'inclou l'arrel estan indicades en afeccions respiratòries (bronquitis, asma, tos persistent i irritant), del tracte gastrointestinal, dels ronyons i de les vies urinàries. En la medicina popular també s'ha usat en hipertensió arterial, edemes, sobrepès acompanyat de retenció de líquids, dispèpsies hiposecretores, discinèsia biliar, dismenorrea, síndrome premenstrual, paràsits intestinals, ferides, úlceres, èczemes, urticària i dermatomicosi. A Anglaterra va tenir una gran reputació com a tònic aromàtic i estimulant dels òrgans secretors. A banda de fer-se'n preparacions simples, formava part de preparacions compostes, com la triaga o el xarop d'erísim compost.
Actualment aquesta planta es segueix prescrivint als herbolaris com a expectorant i per a la retenció de líquids, i l'arrel es fa servir només en la pràctica veterinària. S'usa també per edulcorar caramels i begudes alcohòliques, i la inulina, de gust dolç, es dona als diabètics com a substitut del sucre.
Conjunts de recursos
Farmacia