Albarel amb ungüent de rosa
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb ungüent de rosa
-
00057
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada; decoració pisa estannífera en blau i blanc
-
Dimensions: 10,4 cm (diàmetre màxim de la boca); 8,8 cm (diàmetre màxim de la base); 19,2 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, boca ampla, amb llavi, i repeu. La decoració és de pisa estannífera (realitzada a partir d'estany) decorada en blau a base de petites fulles de julivert, que envaeixen tota la superfície de l'objecte, exceptuant l'espai frontal reservat a la cartel·la. Aquesta darrera, disposada en diagonal, mostra el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
Completen l'ornamentació diverses línies concèntriques, al coll i a la base, i una sanefa tipus "punta de Bèrain", també al coll, pròpia de la producció ceràmica barcelonina d'influència francesa del segle XVIII.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça està fragmentada i enganxada i presenta diverses esquerdes. L'esmalt està clivellat i presenta pèrdues. S'observen restes adherides d'una substància no determinada de color marró grogós.
Inscripció: "Un. Rossat." [Unguentum Rosatum, ungüent rosat o de rosa], cartel·la pintada a mà.
La recepta de l’ungüent rosat (Unguentum rosatum o rosarum), també anomenat pomada rosada, s’atribueix a Mesué. Segons la “Farmacopea Augustana” (Adolfo Occo, 1597), per preparar-lo cal una lliura de llard de porc. Aquesta es renta nou vegades amb aigua calenta i nou vegades més amb aigua freda. A continuació s’hi afegeix una lliura de pètals de roses vermelles fresques, que es barregen i es deixen macerar amb el llard durant set dies. El resultat es cou a foc suau i tot seguit es cola, per eliminar els pètals. Cal repetir aquest darrer procés quatre vegades, afegint cada cop la mateixa quantitat de pètals de rosa, deixant-los macerar amb el llard, bullint la barreja i eliminant després els pètals. Finalment s’afegeix el suc de sis unces de roses vermelles i tres unces d’oli d’ametlles. Ja només restaria coure suaument la barreja fins que es consumeixi el suc i tot plegat agafi consistència. En algunes fonts la recepta inclou l’arrel d’ancusa (arrels vermelles de l’espècie Anchusa tinctoria), per donar-li coloració rosa, o essències, per aromatitzar-lo.
Té propietats emol·lients, i es feia servir bàsicament en les inflamacions i excoriacions, i en el foc de sant Antoni (malaltia infecciosa que provoca erupcions a la pell i a les mucoses). També entrava en la composició de diverses pomades, sobretot oftàlmiques i antihemorroidals, i alguns altres preparats.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
