Flascó amb bàlsam copaiba de Maracaibo
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Flascó amb bàlsam copaiba de Maracaibo
-
00919
-
Últim quart segle XIX - primer quart segle XX
-
Sociedad Farmacéutica Española (G. Formiguera y Cía.)
-
Vidre; paper; suro
-
Dimensions: 5,4 cm (diàmetre màxim); 17 cm (alçada)
-
Barcelona
-
Llívia
-
Flascó de vidre incolor de cos cilíndric, amb l'espatlla corbada, el coll llarg i estret, boca amb llavi gruixut i tap de suro. Porta una etiqueta comercial de la Sociedad Farmacéutica Española (G. Formiguera y Cía.), de Barcelona, que també indica el producte que el recipient estava destinat a contenir: bàlsam copaiba de Maracaibo.
Inscripció etiqueta: "K 0'200 / BÁLSAMO COPAIBA MARACAIBO / Sociedad Farmacéutica Española. - Barcelona", impresa i manuscrita.
Inscripció: "210", en relleu, a la base.
Conserva part del contingut.
El bàlsam de copaiba (Balsamum copaiba), també anomenat trementina de copaiba o bàlsam del Brasil, és una oleoresina aromàtica que flueix espontàniament, o mitjançant incisions, del tronc de moltes espècies del gènere Copaifera, i particularment del Copaifera officinalis, arbre originari de la conca de l’Amazones, que creix a Brasil, Perú i Veneçuela. En el moment d'obtenir-se és un líquid fluid, transparent i gairebé incolor, però posteriorment s'espesseix i pren color groc. Té una forta olor aromàtica i un gust acre i amarg, persistent. Conté un oli essencial, la proporció del qual varia segons l'edat de l'arbre que el produeix.
És un estimulant molt actiu, l’acció del qual es dirigeix principalment a les membranes mucoses. També es considerava antiinflamatori, laxant, diürètic, febrífug i cicatritzant, tot i que en grans dosis és irritant. S’emprava en la gonorrea, la leucorrea, la blennorrea, la blennorràgia incipient, la cistitis, les diarrees, la disenteria, les hemorroides, el catarro vesical, la tisis, la nefritis, refredats, refredats o bronquitis, i aplicat exteriorment, per netejar i consolidar ferides.
Margrave i Piso l’introduïren a la medicina europea l’any 1648. El més apreciat era el que venia del Brasil a través de França. Es falsificava sovint, barrejant-se amb trementina o olis grassos.
En contacte amb els àlcalis, com la magnèsia, esdevé sòlid, cosa que facilitava la confecció de determinades formes d’administració. Se’n feien píndoles, càpsules, opiates, pocions, lavatives, tintura alcohòlica, gelea i xarop. Entrava en la formulació d’un bon nombre de preparacions, com les píndoles d’etíop, indicades en la gonorrea i en moltes malalties venèries, o les injeccions balsàmiques per a la incontinència simptomàtica dels infants. També entrava en l’electuari antiblennorràgic, l’opiata antigonorreica, l’emulsió de Cadet, les dragees balsàmiques de Fortin, el quinobàlsam de Gosselin, la mixtura balsàmica de Fuller, la mixtura brasilera, la poció balsàmica, píndoles i melmelades astringents, etc. Dublanc inventà les veixiguetes de bàlsam de copaiba, en les quals aquest s’associava amb altres substàncies que modificaven o augmentaven les seves propietats, com l’alum o l’oli essencial de pebre de cubeba.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
