Flascó amb nitrat de plata cristal·litzat
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Flascó amb nitrat de plata cristal·litzat
-
00914
-
Últim quart segle XIX - primer quart segle XX
-
Sociedad Farmacéutica Española (G. Formiguera y Cía.)
-
Vidre; paper; suro
-
Dimensions: 3,3 cm (diàmetre màxim); 7,2 cm (alçada)
-
Barcelona
-
Llívia
-
Flascó de vidre incolor, de cos cilíndric amb l'espatlla corbada, el coll es llarg i ample acabat en una boca amb llavi gruixut. El tap de suro té restes del precinte de garantia. Porta una etiqueta comercial de la Sociedad Farmacéutica Española (G. Formiguera y Cía.), de Barcelona, que també indica el producte que el recipient estava destinat a contenir: nitrat de plata cristal·litzat.
Incripció etiqueta: "30 Gr. 8 [...] / Nitrato plata cristalizado / 7752 / Sociedad Farmacéutica Española.- Barcelona", impresa i manuscrita.
Buit.
La plata (Argentum) és un metall preciós conegut des de l’antiguitat. En temps dels àrabs ja se li atribuïen virtuts cefàliques, cordials i tòniques. El nitrat de plata es feia servir en el context mèdic en dos estats diferents: cristal·litzat i fos, tot i que no diferien l’un de l’altre quant a les seves propietats.
El nitrat de plata cristal·litzat, que és el que aquí ens ocupa, també s’anomenava nitrat àcid de plata, càustic lunar o cristalls de lluna (Hydragogum o Azotas argenticus). Per obtenir-lo calia dissoldre en calent plata pura en àcid nítric. Un cop concentrat, es deixava cristal·litzar. Per purificar-lo, es tornava a dissoldre en aigua destil·lada i es deixava cristal·litzar de nou, o simplement es rentaven els cristalls en un embut. Preparada d’aquesta manera, la sal resultant es presentava en làmines primes, incolores, inodores, de gust estíptic i metàl·lic desagradable, i solubles en el seu mateix pes en aigua destil·lada.
Calia conservar-la en flascons blaus o negres, per evitar la seva exposició a la llum, amb la qual es descomponia i ennegria. S’emprava com a caterètic, escaròtic, antiflogístic, antiespasmòdic, tònic, hidragog o antiepilèptic,i s'administrava en forma d’injeccions, col·liris, solució concentrada, etc. El col·liri de nitrat de plata s’emprava en les oftalmies externes incipients, en les queratitis vasculars superficials, i en ulceracions i vessaments superficials de la còrnia amb fotofòbia. La pomada de nitrat de plata s’aplicava en untures contra l’erisipela, l’artritis, els tumors blancs i els flegmons.
Les aigües que es venien per a tenyir els cabells, com l’aigua egipciana o l’aigua etiòpica, tenien per base el nitrat de plata. Alguns metges cauteritzaven les masses de pústules de la verola amb una dissolució concentrada de nitrat de plata, però aquest mètode tenia l’inconvenient d’augmentar la intensitat dels símptomes inflamatoris, essent preferible cauteritzar cada pústula individualment amb la pedra infernal. El nitrat de plata fos o pedra infernal (veure núm. id. 902) s’obtenia a partir del nitrat de plata cristal·litzat, privat de la seva aigua de cristal·lització i colat en una riellera
- Conjunts de recursos
- Farmacia
