Flascó de Nitrat de plata fos
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Flascó de Nitrat de plata fos
-
00902
-
Segona meitat segle XIX - primer quart segle XX
-
Fàbrica de productes químics i farmacèutics Droguerie Centrale du Sud-Ouest. Maison G. Thomas & Cie.
-
Vidre; suro; paper
-
Dimensions: 4,7 cm (diàmetre màxim); 14,4 cm (alçada).
-
Agen, França.
-
Llívia
-
Flascó de vidre de color topazi i cos cilíndric, amb l'espatlla corbada acabada amb un coll cilíndric llarg i ample, l'obertura presenta una boca amb llavi gruixut i tap de suro.
Porta una etiqueta comercial de la fàbrica francesa de productes químics i farmacèutics Droguerie Centrale du Sud-Ouest. Maison G. Thomas & Cie. (Agen), que també indica el producte que el recipient estava destinat a contenir: "Nitrate d'Argent / fondu [...]" (nitrat de plata fos).
Inscripció etiqueta: "PRODUITS PHARMACEUTIQUES / DROGUERIE CENTRALE DU SUD-OUEST / 103 g. / Nitrate d'Argent / fond[u...] / [8] sous [nóves] 1 gram / EXTRAITS / PHARMACEUTIQUES / POUDRES / IMPALPÀBLES / LABORATOIRE D'ANALYSES / Dirigé par M. AD. MAGEN, Pharen. de 1er. Classe.", impresa i manuscrita.
El contingut que conté no és l'original.
La plata (Argentum) és un metall preciós conegut des de l’antiguitat. En temps dels àrabs ja se li atribuïen virtuts cefàliques, cordials i tòniques. El nitrat de plata es feia servir, en el context mèdic, en dos estats diferents: cristal·litzat i fos, que no diferien l’un de l’altre quant a les seves propietats. El nitrat de plata fos, que aquí ens ocupa, també s’anomenava nitrat neutre de plata, pedra infernal, plata nitrada o plata càustica (Lapis infernalis o Nitras argenticus fusus). Per obtenir-lo calia fondre en un gresol el nitrat de plata cristal·litzat (veure peça de la col·lecció núm. id. 914), o encara millor, fer evaporar les aigües mares del nitrat cristal·litzat. El residu de l’evaporació s’escalfava en un gresol i, un cop fos, s’abocava en una riellera (motlle per fer riells o barres) prèviament escalfada i engreixada. Els cilindres de nitrat resultants es conservaven en flascons plens de llinosa, amiant o pedra tosca polvoritzada, per evitar que es trenquessin. La pedra infernal així preparada era perfectament soluble en agua destil·lada.
Es considerava una de les substàncies medicinals més importants d’ús extern. Era el càustic per excel·lència, i s’usava com a caterètic i escaròtic. S’emprava per consumir la carn fungosa de les ferides i úlceres, per facilitar la cicatrització dels conductes fistulosos i dels xancres indolents, i en les pústules, l’erisipela o el crup. La seva aplicació era complexa, tal i com s’explica a “La botica o repertorio general de farmacia práctica” (Dourvault, 1859): “Para servirse de la piedra infernal, se la introduce en el cañón de una pluma, y mejor en un instrumento a propósito llamado porta-piedra o porta-cáustico. Para las cavidades profundas, expone este método a tocar las partes y tejidos que estén delante de los que se quieren cauterizar. A fin de obviar este inconveniente, el profesor Dumeril ha inventado un medio que consiste en recubrir los cilindros, del espesor y longitud que se desee, con cera fundida. Cuando hay necesidad de servirse de este nitrato así preparado, se descubre uno de sus extremos por medio de un cortaplumas”. Segons el “Tratado completo de vendajes, apósitos y curas” (Gerdy, 1845): “Se sabe (...) que la cauterización con el nitrato de plata, que tan buenos efectos produce en las conjuntivitis crónicas y aún agudas, los produce igualmente en los tumores y fístulas lagrimales ocasionados por la inflamación del saco”.
El nitrat de plata fos entrava en la formulació de píndoles per combatre la corea (píndoles del doctor Merat) o l’epilèpsia (píndoles lunars o antiepilèptiques, que es feien amb nitrat de plata i molla de pa), però es va renunciar al seu ús perquè el consum continuat d’aquestes provocava un color pissarrós en la pell del pacient.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
