Albarel amb electuari catòlic per a ènemes

Recursos

Títol
Albarel amb electuari catòlic per a ènemes
Identificador
00055
Data
Segle XVIII
Autor
Desconegut
Matèria
Argila modelada a torn, vidrada; decoració pisa estannífera en blau i blanc
Format
Dimensions: 9,7 cm (diàmetre màxim de la boca); 9,5 cm (diàmetre màxim de la base); 19,3 cm (alçada)
Procedència
Desconeguda
Font
Llívia
Descripció
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, boca ampla, amb llavi, i repeu. La decoració és de pisa estannífera (realitzada a partir d'estany) decorada en blau a base de petites fulles de julivert, que envaeixen tota la superfície de l'objecte, exceptuant l'espai frontal reservat a la cartel·la. Aquesta darrera, disposada en diagonal, mostra el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
Completen l'ornamentació diverses línies concèntriques, al coll i a la base, i una sanefa tipus "punta de Bèrain", també al coll, pròpia de la producció ceràmica barcelonina d'influència francesa del segle XVIII.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta una pèrdua de suport important a la boca. S'observa una pèrdua d'esmalt de forma més o menys ovalada sobre l'inici de la cartel·la, i altres de més puntuals a la part inferior.

Inscripció: "El. catho. p. clis." [Electuarium catholicum pro clisteribus, electuari catòlic per a ènemes], cartel·la pintada a mà.

Els electuaris eren productes naturals sols o combinats, triturats fins la seva polvorització, llestos per a ser incorporats en diverses formes farmacèutiques. L’electuari catòlic simple (Electuarium Catholicum pro clisteribus) era emol·lient i purgant (es deia que “afluixava i purgava els humors”), i s’administrava mitjançant ènemes. Apareix a la “Pharmacopée Universelle” de Lemery, de finals del segle XVII, amb els següents ingredients: polipodi, fulles de malva i de violeta, llavors de fonoll, mel, polpa de pruna, flors de violeta, ruibarbre, llavors d’anís i regalèssia. L’autor explica que substituiria el polipodi i la regalèssia, que no li semblen útils en aquesta recepta, per sal gemma. També indica que caldria eliminar el ruibarbre, que podria provocar constipació, i substituir-lo per arrels de briònia. La “Farmacopea matritense” de 1823 el formula amb polipodi, fulles de sen, de malva i de violeta, mel, polpa de canyafístula i de prunes, pólvores de fulles de sen, de fulles de violetes i de llavors d’anís.
Conjunts de recursos
Farmacia