Albarel amb ungüent basilicó
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb ungüent basilicó
-
00054
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada; decoració pisa estannífera en blau i blanc
-
Dimensions: 9,7 cm (diàmetre màxim de la boca); 9,2 cm (diàmetre màxim de la base); 19,2 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, boca ampla, amb llavi, i repeu. La decoració és de pisa estannífera (realitzada a partir d'estany) decorada en blau a base de petites fulles de julivert, que envaeixen tota la superfície de l'objecte, exceptuant l'espai frontal reservat a la cartel·la. Aquesta darrera, disposada en diagonal, mostra el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
Completen l'ornamentació diverses línies concèntriques, al coll i a la base, i una sanefa tipus "punta de Bèrain", també al coll, pròpia de la producció ceràmica barcelonina d'influència francesa del segle XVIII.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta l'esmalt clivellat en alguns punts, amb pèrdues a les zones superior i inferior. S'observen restes adherides d'una substància de color marró grogós.
Inscripció: "Un. Basilicõ." [Unguentum Basilico], cartel·la pintada a mà.
L'ungüent basilicó es feia a base de resina de pi en pols, colofònia o pega grega, cera groga, oli d'olives i sèu de xai, i s'usava com a cicatritzant, supuratiu, antidolorós, revulsiu i antiflogístic. El seu principi medicinal era la pega negra, una pasta resinosa obtinguda de la destil·lació del quitrà, aplicable tant a les persones com als animals per tal d'immobilitzar mans i peus en cas de dislocació.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
