Albarel amb ungüent mercurial

Recursos

Títol
Albarel amb ungüent mercurial
Identificador
00053
Data
Segle XVIII
Autor
Desconegut
Matèria
Argila modelada a torn, vidrada; decoració pisa estannífera en blau i blanc
Format
Dimensions: 10,7 cm (diàmetre màxim de la boca); 9,2 cm (diàmetre màxim de la base); 20,4 cm (alçada)
Procedència
Desconeguda
Font
Llívia
Descripció
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, boca ampla, amb llavi, i repeu. La decoració és de pisa estannífera (realitzada a partir d'estany) decorada en blau a base de petites fulles de julivert, que envaeixen tota la superfície de l'objecte, exceptuant l'espai frontal reservat a la cartel·la. Aquesta darrera, disposada en diagonal, mostra el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
Completen l'ornamentació diverses línies concèntriques, al coll i a la base, i una sanefa tipus "punta de Bèrain", també al coll, pròpia de la producció ceràmica barcelonina d'influència francesa del segle XVIII.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta l'esmalt clivellat de manera generalitzada, amb nombroses pèrdues. Hi han restes adherides d'una substància no determinada, de color marró grogós, sobretot a la part inferior.

Inscripció: "Un. Mercu. S" [Unguentum Mercuriale ...], cartel·la pintada a mà.

L'ungüent mercurial o ungüent napolità és una fórmula farmacèutica preparada amb llard, lanolina i mercuri metàl·lic. Es fregava la superfície cutània fins que l'ungüent era absorbit i les seves mol·lècules passaven al torrent sanguini. D'aquesta manera es feia un ús intern del mercuri sense irritar les vies digestives. Provocava una excitació general del cos, activant el sistema limfàtic, la qual cosa afavoria el tractament de l'escròfula. També es feia servir habitualment per tractar ulceracions sifilítiques. Tenia fama com a preventiu, i fins i tot curatiu, de la ràbia, i era emprat com a parasiticida.
Conjunts de recursos
Farmacia