Flascó de sulfat d'esparteïna
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Flascó de sulfat d'esparteïna
-
00803
-
Últim quart segle XIX - primer quart segle XX
-
Poulenc Frères, Établissements (1881-1928)
-
Vidre; suro; paper
-
Dimensions: 2,7 cm (diàmetre màxim); 4,9 cm (alçada)
-
París, França
-
Llívia
-
Petit flascó de vidre de color topazi de cos cilíndric, amb l'espatlla corbada, i el coll llarg i ample, amb llavi gruixut. El tap de suro es troba a l'interior del recipient.
Porta una etiqueta comercial de la fàbrica de productes químics i farmacèutics Établissements Poulenc Frères, de París, que també indica el producte que el recipient estava destinat a contenir: "SULFATE / DE SPARTÉINE" (sulfat d'esparteïna).
Inscripció etiqueta: "Les Etabts. POULENC FRÈRES / 5 Gramme / SULFATE / DE SPARTÉINE / SIÈGE SOCIAL: 92, Rue Vieilledu-Temple, PARIS / PW / DÉPOSÉE / FABRIQUE DE PRODUITS CHIMIQUES / PARIS", impresa.
Inscripció segell: "[...]-6", sobre l'etiqueta.
Buit.
L’esparteïna és un alcaloide que s’extreu particularment de les branques de la ginesta d'escombres o gódua (Cytisus scoparius o Spartium scoparium), també coneguda com a argelaga, ginestell, ginesta borda o ginesta de muntanya. És una planta arbustiva de la família de les fabàcies, que viu a gran part d'Europa, des de la península Ibèrica fins al Regne Unit i Àsia occidental. A les Canàries es comporta com una espècie invasora exòtica. La seva recol·lecció es fa durant l’hivern, que és quan la concentració d’esparteïna és major.
Aquest alcaloide té una acció indirecta sobre el cor, és antiarítmic i cardiotònic, i també presenta acció oxitòcica, és a dir, té la capacitat d’augmentar les contraccions de l’úter. S’usava en casos de taquicàrdia sinusal d’origen neurotònic, d’eretisme cardíac i com a oxitòcic en el part.
Per a obtenir el sulfat neutre d’esparteïna (Sulphas sparticus) calia saturar una solució alcohòlica d’esparteïna amb àcid sulfúric pur, que a continuació es deixava evaporar espontàniament de manera que cristal·litzés, i es feia florir a l’estufa. Al comerç es trobava generalment en forma de pólvores blanques, inodores, de gust amarg.
L’ús de l’esparteïna en medicina ha estat controvertit, la qual cosa testimonia la revista “Ars medica” d’agost de 1926: “El empleo de la esparteína en las enfermedades del corazón ha entrado en plena decadencia en estos últimos años debido en gran parte a las críticas experimentales formuladas contra este medicamento. Recientemente hemos renovado el estudio del problema, tratando de precisar el modo de acción del sulfato de esparteína sobre el corazón. Ello nos ha conducido a comprobar la existencia de una acción tónica directa de este alcaloide sobre el músculo y a la cual se deben los buenos efectos observados por algunos clínicos, justificantes sobradamente de su uso terapéutico”.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
