Albarel amb oli de baies de llorer
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb oli de baies de llorer
-
00052
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada; decoració pisa estannífera en blau i blanc
-
Dimensions: 10,3 cm (diàmetre màxim de la boca); 9,5 cm (diàmetre màxim de la base); 19,5 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, boca ampla, amb llavi, i repeu. La decoració és de pisa estannífera (realitzada a partir d'estany) decorada en blau a base de petites fulles de julivert, que envaeixen tota la superfície de l'objecte, exceptuant l'espai frontal reservat a la cartel·la. Aquesta darrera, disposada en diagonal, mostra el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
Completen l'ornamentació diverses línies concèntriques, al coll i a la base, i una sanefa tipus "punta de Bèrain", també al coll, pròpia de la producció ceràmica barcelonina d'influència francesa del segle XVIII.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta una pèrdua de suport a la boca, de la qual parteix una esquerda. A la part inferior s'observen pèrdues d'esmalt i restes adherides d'una substància no determinada de color marró grogós.
Inscripció: "Ol. Laurinu." [Oleum laurinum o Oleum baccarum lauri, oli de baies de llorer], cartel·la pintada a mà.
El llorer (Laurus nobilis o Laurus officinalis) és l'únic representant europeu de la família de les lauràcies. Es troba per tota l'àrea del mar Mediterrani, tant al nord d'Àfrica com al sud d'Europa, a la península Ibèrica, França, Itàlia o Grècia, i a l'Àsia occidental. Totes les parts del llorer són aromàtiques i excitants. En el context farmacèutic se'n fan servir les fulles i els fruits (baies), els quals contenen un oli gras en el qual resideixen les seves propietats medicinals. L'escorça sol contenir, a més, una gran quantitat de tanins. L'oli de les baies és estimulant, resolutiu, carminatiu, fortificant, nerví, espasmolític i antisèptic. Exteriorment, aplicat en friccions, és rubefaent i vasodilatador.
S'aconsellava en les malalties de l'úter, els espasmes còlics, els cucs intestinals infantils, el reumatisme, els dolors i debilitat de les articulacions, el mal d'orella i les malalties cutànies. Amb les fulles fresques del llorer es preparava una pomada molt usada pels veterinaris. Tradicionalment, es feia servir com a antihemorroidal i per provocar la menstruació, i també es feia una mena de mantega amb les baies, per combatre els paràsits. A conseqüència de la presència de lactones i tanins, les infusions d'aquesta planta presenten una acció digestiva, estimulen la gana i ajuden a evacuar la bilis, però en grans dosis poden causar una irritació de la mucosa gàstrica.
Sobretot, cal no confondre el llorer comú amb el llorer-cirer (Laurocerasus officinalis), que conté àcid cianhídric, un verí letal a dosis no terapèutiques.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
