Flascó de sulfat d'esparteïna

Recursos

Títol
Flascó de sulfat d'esparteïna
Identificador
00794
Data
Segona meitat segle XIX - primer quart segle XX
Autor
Droguerie Centrale du Sud-Ouest. Maison G. Thomas & Cie
Matèria
Vidre; suro; paper
Format
Dimensions: 3,5 cm (diàmetre màxim); 8,4 cm (alçada)
Procedència
Agen, França
Font
Llívia
Descripció
Flascó de vidre incolor, de cos cilíndric, amb l'espatlla corbada, coll llarg i ample i llavi gruixut. Conserva el tap de suro recobert amb paper per la part inferior.
Porta una etiqueta comercial de la fàbrica francesa de productes químics i farmacèutics Droguerie Centrale du Sud-Ouest. Maison G. Thomas & Cie. (Agen), que també indica el producte que el recipient estava destinat a contenir: "SULFATE / DE SPARTÉINE" (sulfat d'esparteïna).

Inscripció etiqueta: "DROGUERIE CENTRALE DU SUD-OUEST / Mon G. THOMAS-AGEN / A. BLANC, Pharmacien de 1re Classe / 10 Grammes / SULFATE / DE SPARTÉINE / DANGEREUX / GT&C / SCIENS / PRUDENS ET VIGIL / MARQUE / DÉPOSÉE", impresa i manuscrita.
Inscripció etiqueta: "CONTRÔLE / 10 / Sparteïne / [...] / G. THOMAS & Cie.", impresa i manuscrita, a la base.

Conserva part del contingut.

L’esparteïna és un alcaloide que s’extreu particularment de les branques de la ginesta d'escombres o gódua (Cytisus scoparius o Spartium scoparium), també coneguda com a argelaga, ginestell, ginesta borda o ginesta de muntanya. És una planta arbustiva de la família de les fabàcies, que viu a gran part d'Europa, des de la península Ibèrica fins al Regne Unit i Àsia occidental. A les Canàries es comporta com una espècie invasora exòtica. La seva recol·lecció es fa durant l’hivern, que és quan la concentració d’esparteïna és major. Aquest alcaloide té una acció indirecta sobre el cor, és antiarítmic i cardiotònic, i també presenta acció oxitòcica, és a dir, té la capacitat d’augmentar les contraccions de l’úter. S’usava en casos de taquicàrdia sinusal d’origen neurotònic, d’eretisme cardíac i com a oxitòcic en el part. Per a obtenir el sulfat neutre d’esparteïna (Sulphas sparticus) calia saturar una solució alcohòlica d’esparteïna amb àcid sulfúric pur, que a continuació es deixava evaporar espontàniament de manera que cristal·litzés, i es feia florir a l’estufa. Al comerç es trobava generalment en forma de pólvores blanques, inodores, de gust amarg. L’ús de l’esparteïna en medicina ha estat controvertit, la qual cosa testimonia la revista “Ars medica” d’agost de 1926: “El empleo de la esparteína en las enfermedades del corazón ha entrado en plena decadencia en estos últimos años debido en gran parte a las críticas experimentales formuladas contra este medicamento. Recientemente hemos renovado el estudio del problema, tratando de precisar el modo de acción del sulfato de esparteína sobre el corazón. Ello nos ha conducido a comprobar la existencia de una acción tónica directa de este alcaloide sobre el músculo y a la cual se deben los buenos efectos observados por algunos clínicos, justificantes sobradamente de su uso terapéutico”.
Conjunts de recursos
Farmacia