Albarel amb conserva de panses
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb conserva de panses
-
00049
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada; decoració pisa estannífera en blau i blanc
-
Dimensions: 10,4 cm (diàmetre màxim de la boca); 9,8 cm (diàmetre màxim de la base); 19,6 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, boca ampla, amb llavi, i repeu. La decoració és de pisa estannífera (realitzada a partir d'estany) decorada en blau a base de petites fulles de julivert, que envaeixen tota la superfície de l'objecte, exceptuant l'espai frontal reservat a la cartel·la. Aquesta darrera, disposada en diagonal, mostra el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
Completen l'ornamentació diverses línies concèntriques, al coll i a la base, i una sanefa tipus "punta de Bèrain", també al coll, pròpia de la producció ceràmica barcelonina d'influència francesa del segle XVIII.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta una pèrdua de suport considerable a la boca, d'on parteix una esquerda. A la part inferior s'observen pèrdues puntuals d'esmalt i restes adherides d'una
substància no determinada de color marró grogós.
Inscripció: "Conser Passa[r...]." [Conserva passulae, conserva de panses], cartel·la pintada a mà.
Les panses són el fruit dessecat de la vinya (Vitis vinifera), que es creu originària del sud-oest d'Àsia i del centre i sud-oest d'Europa, tot i que actualment es conrea en tots els països de clima temperat. Contenen glucosa, levulosa, sacarosa, àcid tànic, àcid gàlic, àcid tartàric, àcid màlic, àcid cítric, àcid succínic, àcid salicílic, sals càlciques, cremor tàrtar, matèries colorants i vitamina C, tot i que la seva composició varia segons l'estat de maduració i la zona. En el comerç se'n trobaven diverses. Per una banda les panses grosses o de caixa (Passulae majores), entre les quals hi havia les panses d'Esmirna o de Damasc i les panses de França, de Marsella o d'Espanya. Per altra banda les panses de Corint (Passulae minores o Passulae Corinthiacae), més riques en àcid, que són les veritablement oficinals.
Tenen propietats pectorals (bèquiques), emol·lients i laxants. La decocció de panses era usada pels àrabs com a gargarisme per tractar les angines, posteriorment es va usar també contra la tos, i era indicada en les malalties escorbútiques i edematoses. Les panses formaven part de moltes decoccions pectorals i també de l'electuari lenitiu (per mitigar el dolor).
- Conjunts de recursos
- Farmacia
