Ampolla de xarop de saüc
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Ampolla de xarop de saüc
-
00696
-
Segle XIX
-
Desconegut
-
Vidre (bufat); suro; paper
-
Dimensions: 9,3 cm (diàmetre màxim de la base); 24,5 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Flascó de vidre incolor, amb el cos més o menys cilíndric, l'espatlla corbada, coll llarg i estret amb la vora superior exvasada, i tap de suro (trencat).
A la part frontal porta enganxada una etiqueta rectangular, estampada en vermell, verd, negre i daurat. Aquesta, de gust classicitzant, mostra un oval central, flanquejat per dues figures femenines alades de perfil, tipus mascarons, i amb un bust masculí barbat, en posició frontal, a la part inferior. A l'interior de l'oval, manuscrit amb tinta, hi ha el nom del producte que el recipient estava destinat a contenir: xarop de saüc.
Tota la paret interior del recipient presenta regalims foscos del producte que contenia.
Inscripció etiqueta: "Jarabe / Sauco", estampada i manuscrita.
Conserva part del contingut original.
El saüc, saüquer o soguer (Sambucus nigra) és un arbust que es troba bàsicament a l'entorn europeu, especialment a les conques del Mediterrani. “Sambucus” prové del terme grec “sambuca”, nom d'un antic instrument musical utilitzat pels romans, fet amb la fusta d’aquesta planta. Les seves parts medicinals són bàsicament les flors i, eventualment, els fruits i la segona escorça. Els seus principals components actius farmacològicament són els flavonoides i els triterpens, que li confereixen propietats antiinflamatòries, anticatarrals, antivíriques, demulcents, diaforètiques, expectorants, febrífugues, laxants suaus i mucolítiques, les quals el fan indicat en faringitis, genives inflamades, grip, bronquitis, tos seca, catarro nasal crònic, dolències reumàtiques i dermatològiques amb inflamacions o tumefaccions, neuràlgies, cistitis, nefritis, litiasi renal, restrenyiment, gota i hemorroides. S’administrava en pólvores, infusions, extracte fluid o sec, tintura alcohòlica o xarop. Amb els fruits es preparava un extracte que servia de coadjuvant per a mixtures i d’excipient per a píndoles. Amb la segona escorça fresca es preparaven decoccions concentrades i extracte fluid (diürètics). També se’n feien infusions per a rentats d’ulls, gargarismes i locions resolutives. Cal tenir en compte que el saüc també conté sambunigrina, una substància que a l’organisme es transforma en cianur d’hidrogen, el qual, a dosis elevades, pot provocar des de nàusees, vòmits, diarrea i respiració alterada, fins a la fallada cardíaca.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
