Gasogen o sifó de vidre

Recursos

Títol
Gasogen o sifó de vidre
Identificador
00649
Data
Segona meitat segle XIX
Autor
Desconegut
Matèria
Vidre; filferro; estany
Format
Dimensions: 16,2 cm (diàmetre màxim); 39,8 cm (alçada)
Procedència
Desconeguda
Font
Puigcerdà
Descripció
Sifó o gasogen per produir aigua carbònica o altres begudes gasoses.
Es tracta d'un recipient format per dos dipòsits esfèrics sobreposats, el superior de diàmetre inferior a l'altre, comunicats per un conducte interior cilíndric, amb un folre exterior de seguretat de malla de filferro i base circular gruixuda. L'ampolla va proveïda d'un tap metàl·lic, amb una vàlvula, un gallet, un broc i un tub cilíndric que va fins al fons del recipient.

Inscripció: "METAL / PB [entre dos estels] / EXTRA BRILLANT", gravada, a la part inferior de l'aixeta.

Els dos dipòsits contenen restes de líquid.

En el globus superior s'introdueix una barreja d'àcid tartàric i bicarbonat potàssic, i l'inferior s'omple amb el líquid desitjat. Quan es capgira l'ampolla, part de líquid es barreja amb les sals, formant-se àcid carbònic. Aquest gas, estancat dins del recipient, entra en contacte amb el líquid del dipòsit inferior, donant lloc a l'aigua carbònica, la llimonada gasosa, el vi escumós, etc. Quan s'obre la vàlvula del tap amb el gallet, el líquid puja pel tub, pressionat pel gas, i s'aboca en un got o qualsevol altre contenidor mitjançant el broc.
L'aigua carbònica es coneixia popularment com a "aigua de Seltz", que era una corrupció lingüística del nom del municipi alemany de Selters (Hesse, Alemanya), on hi ha el conegut brollador de Niederselters, l'aigua carbònica natural del qual es va començar a comercialitzar al segle XVI, assolint fama internacional. Durant el segle XVIII diversos farmacèutics van investigar intensament el procés per diluir el diòxid de carboni en aigua, per aconseguir una imitació de l'aigua carbònica natural, a la qual s'atribuïen nombroses propietats terapèutiques (refrescant, diürètica i indicada en les afeccions del sistema digestiu). Tot i que ben aviat es va trobar la fórmula, el problema era que calia inventar un envàs capaç de retenir l'efervescència, tema que va solucionar M. Savaresse l'any 1832, patentant la manera de fixar permanentment una vàlvula al coll de les ampolles.
Els estris per fabricar "aigua de Seltz" van proliferar a la França desegle XIX (Briet, Fèvre o Lhote), i rebien el nom de sifons, gasògens o "seltzògens". Tot i que responien a diferents tipologies, tots ells es basaven en la saturació del líquid que es volia gasificar amb el gas produït per la reacció química resultant de dissoldre àcid tartàric i bicarbonat potàssic. Al principi els farmacèutics tenien aquests sifons a les farmàcies, on produïen i dispensaven l'aigua carbònica en gots o ampolles, però posteriorment ja es van popularitzar en el context domèstic, passant aquestes begudes de considerar|se un medicament a popularitzar-se com a refresc.
Conjunts de recursos
Farmacia