Caixa policromada amb sabadilla
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Descripció
-
Caixa policromada amb sabadilla
-
00044
-
Segle XIX
-
Desconegut
-
Fusta policromada, decorada a mà i a trepa; paper (folre); ferro
-
Dimensions: 25 x 50,9 x 22,5 cm
-
Desconeguda
-
Caixa de fusta de cos paral·lelepipèdic, amb la base rectangular i tapa abatible a la part superior, subectada amb elements metàl·lics.
Presenta la cara frontal policromada en blau cel, blanc, verd, vermell i negre. Al centre, sobre una àmplia cartel·la rectangular, hi figura una inscripció que identifica l'espècie botànica que la caixa estava destinada a contenir: sabadilla, flanquejada per elements florals fets a trepa. Als quatre angles de la cartel·la també hi ha elements florals, inscrits en petits quadrats.
Les cares laterals i la tapa estan folrades amb un paper que imita les vetes de la fusta, és un afegit posterior.
Inscripció: "Sabatillas." [Veratrum officinale, sabadilla], policromada, cara frontal.
Inscripció: "Libr[...] 3 [...] 1/2", manuscrita, al revers de la tapa.
Inscripció: "14", manuscrita, al revers de la tapa.
Inscripció: "J.[G].", manuscrita, cara posterior.
Buida.
La sabadilla (Veratrum officinale o Asagraea officinale) és una planta de la família de les liliàcies que creix a Mèxic, Guatemala i Veneçuela. El seu fruit és similar al de l'ordi, per això en castellà rep el nom comú de “cebadilla”. Aquest fruit té la forma d’una càpsula ovalada amb tres petites cel·les obertes per dalt, cadascuna de les quals conté dues o tres petites llavors negroses, llargues i punxegudes, que polvoritzades són anomenades “pols de caputxí, i fan esternudar fortament. Aquestes llavors contenen diversos alcaloides, com ara veratrina (denominat Pelletier i Caventou), veratridina, sabadillina (descobert per Meissner), sabadina i sabadinina (aquests darrers aïllats per Merck l’any 1891), que els confereixen propietats extremadament verinoses, arribant a provocar la mort en cas de sobredosi.
La sabadilla és un vomitiu catàrtic dràstic, excitant i irritant, molt poc usada interiorment per la seva acció tòxica, tot i que s'havia fet servir contra la tènia perquè provocava purgacions violentes. S’aplicava exteriorment, en forma de tintura per a friccions estimulants o en forma d’ungüent parasiticida, especialment contra la cabra o poll del pubis. Les pólvores de les llavors s’usaven com a insecticida i com a esternudatori, i els àrabs les feien servir també contra certes afeccions de la vista. A Mèxic l’administraven per a tractar la ràbia. En bibliografia de mitjans del segle XIX ja es cita únicament com a part de la farmàcia veterinària o per a matar els polls del cap, evitant-ne l’aplicació sobre la pell ulcerada. A Espanya figura a la llista de plantes de venda regulada.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
