Caixa policromada amb exvots
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Descripció
-
Caixa policromada amb exvots
-
00043
-
Segle XIX
-
Desconegut
-
Fusta policromada, decorada a mà i a trepa; paper (folre); ferro
-
Dimensions: 25,1 x 51 x 21,8 cm
-
Desconeguda
-
Caixa de fusta de cos paral·lelepipèdic, amb la base rectangular i tapa abatible a la part superior, subectada amb elements metàl·lics.
L'interior està dividit en dos compartiments mitjançant una fusta encaixada en vertical al centre. Presenta la cara frontal policromada en blau cel, blanc, verd, vermell i negre. Al centre, sobre una àmplia cartel·la rectangular, hi figura una inscripció que identifica allò que la caixa estava destinada a contenir: exvots, flanquejada per elements florals fets a trepa. Als quatre angles de la cartel·la també hi ha elements florals, inscrits en petits quadrats.
Les cares laterals i la tapa estan folrades amb un paper que imita les vetes de la fusta, és un afegit posterior.
Inscripció: "Presentallas." [exvots], policromada, cara frontal.
Inscripció: "4", manuscrita, al revers de la tapa.
Buida.
El terme presentalla és un sinònim d’exvot, és a dir, una ofrena feta a una imatge devota per demanar la seva intercessió divina o bé per agrair una gràcia obtinguda davant d’una malaltia, un accident, una situació de perill, etc.
Fins el primer terç del segle XX abundaven, penjats a les parets de capelles, ermites i santuaris, els exvots que els devots oferien a les seves imatges estimades. N’hi havia de diversos tipus, doncs ja podien ser petits quadres pintats amb més o menys traça, figuretes de cera o làmines de metall encunyades, entre molts altres objectes.
Els elements que aquí ens ocupen són concretament els exvots de cera, que prenien formes diverses: figuretes de cos sencer de sants o santes, reproduccions de parts o òrgans del cos que havien estat guarits (cama, cap, cor, pulmons, ulls, etc.) o figuretes d’animals que s’havien curat (porcs, vaques, ases, cavalls, ovelles, etc.). El fet que una de les caixes policromades de la Farmàcia Esteva presenti la inscripció “Presentallas” indica que a l’establiment, en un període històric no determinat, es despatxaven aquests articles. Tot i que desconeixem exactament quin tipus d’exvots devien vendre, la hipòtesi més plausible és que fossin de cera. Segons la publicació “Especiers i candelers a Barcelona a la baixa edat mitjana. Testaments, família i sociabilitat” (Carles Vela, 2007): “(…) cal precisar que l’art d’especieria, a la baixa edat mitjana, depassava amb escreix el que actualment es coneix com a farmàcia i fins i tot el que tradicionalment s’ha considerat l’apotecaria o especieria. Al costat dels fàrmacs i les drogues, els especiers o apotecaris oferien espècies culinàries, matèries tintòries, confits de sucre i de mel, melmelades, fruita seca, productes de papereria, perfums i objectes de cera. (…) la pràctica per part dels especiers de l’art de la cera o cereria, vincula durant tota l’edat mitjana i fins ben entrada l’edat moderna els especiers amb els candelers de cera o cerers. (…) Des d’aquesta perspectiva es pot considerar que la candeleria va ser la germana petita de l’especieria, sota la tutela de la qual va restar durant tota l’edat mitjana fins que, l’any 1612, els apotecaris foren expulsats, a petició dels candelers, de l’art de la cera.”. També s’ha trobat a Viquipèdia una referència sobre el farmacèutic cerverí Pere Johan: “En aquesta casa visqué l'apotecari Pere Johan, que era també candeler i pastisser i fabricava neules i torrons que guardava dins de gerres envernissades. Era ell qui emmotllava els exvots de cera en forma de braços, cames, cors i testes d'home i dona que els devots penjaven en capelles i ermites.“. Tenint en compte aquestes dues fonts, a més del fet que Nicolau Esteva venia de família de candelers de cera, reforcen la hipòtesi exposada.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
