Magdaleó amb Emplastrum divinum

Recursos

Títol
Magdaleó amb Emplastrum divinum
Identificador
00605
Data
Segle XVIII
Autor
Desconegut
Matèria
Paper
Format
Dimensions: 1,5 cm (diàmetre màxim aprox.); 16 cm (llargada aprox.)
Procedència
Desconeguda
Font
Llívia
Descripció
Magdaleó (cilindre llarg i prim de pasta medicinal) per a emplastres. Va embolcallat amb paper, el qual presenta una inscripció manuscrita amb tinta que identifica el contingut: Emplastrum manus Dei o Emplastrum divinum.

Inscripció: "Empl. man. Dei vel Divinu[s]. Es fortificant, sicatíu ÿ resolutíu." [Emplastrum manus Dei o Emplastrum divinum], manuscrita amb tinta.

Els emplastres són preparacions medicinals que s'assemblen per la seva composició als ungüents, però que difereixen d'aquests per la seva major consistència. El magdaleó s'escalfava, amb les mans o amb aigua tèbia, i la pasta s'estenia sobre un drap, que s'adheria a la part del cos que s'havia de tractar.
Segons un diccionari de medicina de l'any 1848, la composició de l'anomenat emplastre de la mà de Déu, emplastre dels apòstols o emplastre diví incorpora oli, litargiri, cera groga, goma amoníac, opopònac, gàlban, sagapenum (goma resina de la Ferula persica), màstic, encens, bdel·li, arrels d'aristolòquia rodona, calamina porfiritzada i verdet. Al llibre "Elementos de farmacia teórica y práctica", de l'any 1793, es diferencien l'emplastre de la mà de Déu i l'emplastre diví, tot i que se'ls atribueixen les mateixes propietats i indicacions. En aquest document s'explica que l'única diferència entre tots dos és que en el cas del primer el verdet s'afegeix al final de la cocció, conservant el seu color verd i transferint-lo a la pasta.
En un tractat de medicina d'autor anònim de l'any 1780, que es conserva a la biblioteca de la Universitat de Barcelona, s'explica que servia per netejar les llagues, especialment les de l'escròfula i "de las parts desonestas". Segons la inscripció de l'embolcall, és fortificant, assecatiu i resolutiu.
Conjunts de recursos
Farmacia