Embolcall amb pólvores (nitro estibiat)

Recursos

Títol
Embolcall amb pólvores (nitro estibiat)
Identificador
00604
Data
Segle XVIII
Autor
Desconegut
Matèria
Paper
Format
Dimensions: 6,5 x 2,4 x 1,2 cm (aprox., paquet interior)
Procedència
Desconeguda
Font
Llívia
Descripció
Doble embolcall de paper contenint pólvores.
Tant l'embolcall exterior com l'interior presenten una inscripció manuscrita amb tinta que identifica el contingut: "Nitr. Stibiativ." (Nitrum Stibiatum, nitro estibiat).

Inscripció: "Nitr. Stibiativ." [Nitrum Stibiatum, nitro estibiat], manuscrita amb tinta, anvers de l'embolcall exterior i embolcall interior.
Inscripció: "+ / Re [...] sulphus: / [3H]-elix. prop. Paracels. [...] / [...] / P. Gra[u] de / Sereja. / Oliba[...]", manuscrita amb tinta, embolcall exterior, revers.

Segons el "Diccionario elemental de farmacia, botánica y materia médica", de 1803, el nitro estibiat, també anomenat nitro antimonial, nitrat potàssic antimònic, sulfat de potassa antimonial o sal policresta estibiada, és una sal obtinguda per evaporació i cristal·lització de la calç d'antimoni amb aigua (antimoni diaforètic usual). És, doncs, una substància cristal·litzada que conté sulfat potàssic en la seva major part. Segons el llibre "Botica de los jesuitas de Santiago" (1953), en temps antics es va avançar considerablement en el coneixement de les propietats terapèutiques dels antimonials. Sabien que obraven com a "vomitivos, purgantes y alterantes, o sea, modificando íntimamente los fluidos y tejidos orgánicos y, además, como tópicos irritantes". És dubtós que antigament coneguessin l'antimoni metàl·lic, així que probablement usaven el sulfur nadiu que els grecs anomenaven "stivi", els romans "stibium" i els alquimistes medievals "antimoni cru". Durant el segle XVI el seu ús va provocar grans discussions, fins al punt que l'any 1566 la Facultat de Medicina de París va aconseguir que el Parlament francès fes un decret prohibint-ne l'ús, que no seria autoritzat novament fins el 1666.
Conjunts de recursos
Farmacia