Ampolla tipus figueta

Recursos

Títol
Ampolla tipus figueta
Identificador
00551
Data
Segle XVIII
Autor
Desconegut
Matèria
Vidre; paper
Format
Dimensions: 9,7 x 6 x 4 cm aprox.
Procedència
Desconeguda
Font
Puigcerdà
Descripció
Flascó de vidre incolor en forma de figa o pera, de secció horitzontal ovoidal i vora superior exvasada. Originalment presentava un peu, probablement circular (fragmentat).
Presenta una etiqueta amb una inscripció que indica el producte que el recipient estava destinat a contenir: oli de succí fètid.
La paret interior del recipient està totalment impregnada d'una substància fosca d'olor intens.

Inscripció etiqueta: "Ol. Succin. / Fetidi." [Oleum succini fetidum, oli de succí fètid], manuscrita.

Conserva restes del contingut original.

Aquest tipus de recipients s'acostumava a fer servir a les farmàcies per dispensar compostos líquids o semilíquids en petites quantitats als clients.
El succí o ambre groc (Succinum electricum, Succinum, Electrum), conegut també amb el nom pèrsic “karabé”, és una resina fòssil que es troba als terrenys terciaris de les ribes del mar bàltic, coberta de capes llenyoses (fusta mineral) que es consideren la seva matriu. A la regió bàltica és on es troba el major dipòsit conegut d’ambre (80% de l’ambre mundial conegut), per la qual cosa s’anomena amb la denominació genèrica d’ambre bàltic. El seu origen data d’entre trenta|cinc i quaranta milions d’anys. A partir la dècada de 1850 es va pensar que la resina que esdevenia ambre provenia de l’arbre Pinites succinifer, però investigacions posteriors van determinar que s’originava a partir de diverses espècies. És dur, lleuger, fràgil, semitransparent, grogós, inodor, de gust acre i molt desagradable, i s’electritza amb el fregament. Està format per resina, oli volàtil i àcid succínic, i sol contenir restes de flors o insectes. De la destil·lació del succí en resulten tres productes: àcid succínic impur o sal volàtil de succí (àcid cristal·litzat, antisèptic i diaforètic), esperit volàtil de succí (àcid líquid) i oli volàtil de succí. Tots ells s’indicaven en afecciones espasmòdiques (catarro, tos ferina, tos nerviosa, apoplexia, epilèpsia, paroxisme uterí, vertigen, etc.). El succí també es considerava vulnerari, resolutiu i astringent, i s’indicava en diabetis, diarrees, hemoptisi i còlics de la primera dentició. S’administrava en fumigacions i tintures. L’oli volàtil de succí té propietats vermífugues, i s’usava per via tòpica, en forma de friccions, contra la tènia i els dolors reumàtics o de la gota. També entrava en la composició del bàlsam antihistèric. En algunes fonts de mitjans del segle XIX el succí es considera ja desterrat de la terapèutica.
Conjunts de recursos
Farmacia