Flascó d'aigua de llorer-cirer o llorer reial
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Flascó d'aigua de llorer-cirer o llorer reial
-
00548
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Vidre; paper; vitel·la
-
Dimensions: 3,6 cm (diàmetre màxim); 9,1 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Flascó de vidre incolor, amb el cos més o menys cilíndric, l'espatlla corbada, coll llarg i estret amb la vora superior exvasada, i tap esmerilat amb agafador de pastilla circular.
A la part frontal porta enganxada una doble etiqueta, formada per una làmina oval de vitel·la tenyida de color blau fosc verdós, i al damunt una làmina de paper de contorn sinuós, amb petites volutes i siluetes d'elements vegetals. Aquestaestà lleugerament acolorida darrera i presenta una inscripció manuscrita amb tinta, referent al producte que el recipient estava destinat a contenir: aigua de llorer-cirer.
Inscripció etiqueta: "Agua / laurel cerezo", manuscrita amb tinta.
Buit.
El llorer-cirer (Prunus laurocerasus), també anomenat popularment llorer reial, és un arbust originari de l’Àsia Menor, introduït a Europa durant el segle XVI. Conté un glucòsid anomenat prulaurasina, el qual allibera àcid cianhídric per hidròlisi, responsable de la seva característica olor a ametlles amargues. L’àcid cianhídric és un verí letal que, a dosis no terapèutiques, provoca la mort per paràlisi del centre respiratori. De fet, quan es va començar a usar aquesta planta amb finalitats medicinals, al segle XVIII, va produir nombroses víctimes. De les seves fulles fresques s’obté, per destil·lació, una aigua aromàtica metzinosa que, a petites dosis, es feia servir com a coadjuvant de pocions calmants i antiespasmòdiques, i com a vehicle de medicaments per a ús hipodèrmic. També s’aplicava tòpicament, com a antipruriginós.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
