Ampolla amb llupolí
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Ampolla amb llupolí
-
00541
-
Segle XIX
-
Pharmacie Charles Chanteaud
-
Vidre; paper; suro
-
Dimensions: 6 cm (diàmetre màxim de la base); 15,7 cm (alçada)
-
París
-
Llívia
-
Ampolla de vidre incolor, de cos cilíndric, amb l'espatlla corbada, coll cilíndric llarg i ample, boca amb llavi gruixut, i tap de suro.
A la part frontal porta enganxada una etiqueta rectangular, estampada en vermell, verd, negre i daurat. Aquesta, de gust classicitzant, mostra un oval central, flanquejat per dues figures femenines alades de perfil, tipus mascarons, i amb un bust masculí barbat, en posició frontal, a la part inferior. A l'interior de l'oval, manuscrit amb tinta, hi ha el nom del producte que el recipient estava destinat a contenir: "Lupulino" (llupolí).
A la part posterior de l'ampolla hi ha una inscripció en relleu que indica que el recipient fou reaprofitat, i que originalment contenia grànuls dosimètrics solubles de sal de Sedlitz, laxants i purgants, fabricats per Charles Chanteaud a la seva farmàcia de París.
Inscripció etiqueta: "Lupulino / 1 g. 1 [...]", estampada i manuscrita.
Inscripció: "SEDLITZ / CHANTEAUD / PARIS", gravat en relleu a la part posterior de l'ampolla.
Inscripció: "1891 / AC", gravat en relleu a la base.
Conserva part del contingut.
S’anomena llupolí (Lupulinum) a les glàndules resinoses que cobreixen les inflorescències femenines del llúpol (Humulus lupulus), planta enfiladissa de la família de les cannabinàcies, originària de zones temperades septentrionals d'Europa, Àsia i Amèrica, la qual creix de forma silvestre en boscos humits. El llupolí, pols grogosa resinosa, posseeix les mateixes característiques que la flor del llúpol, però més concentrades. En petites dosis, és un tònic amarg i estomacal, i també té propietats calmants i sedatives, per la qual cosa s’indicava en nerviosisme, insomni, palpitacions, rigidesa muscular, acidesa i gasos. S’ha utilitzat per al tractament del “delirium tremens” en casos d’alcoholisme i toxicomania. Interiorment s’administrava en paperets píndoles o tintures, i exteriorment en pomada, per a llagues i úlceres doloroses.
Es recomanava guardar-lo en un flascó de vidre acolorit, protegit de la llum.
Le seves resines amargues són molt usades com a aromatitzant en l’elaboració de la cervesa.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
