Ampolla amb extracte fluid de quina

Recursos

Títol
Ampolla amb extracte fluid de quina
Identificador
00535
Data
Segle XIX
Autor
Desconegut
Matèria
Vidre; suro; paper
Format
Dimensions: 6,8 cm (diàmetre màxim de la base); 20,5 cm (alçada)
Procedència
Desconeguda
Font
Llívia
Descripció
Ampolla de vidre incolor, de cos cilíndric, amb l'espatlla corbada, coll cilíndric llarg i estret, boca amb llavi gruixut, i tap de suro.
A la part frontal porta enganxada una etiqueta rectangular, estampada en vermell, verd, negre i daurat. Aquesta, de gust classicitzant, mostra un oval central, flanquejat per dues figures femenines alades de perfil, tipus mascarons, i amb un bust masculí barbat, en posició frontal, a la part inferior. A l'interior de l'oval, manuscrit amb tinta, hi ha el nom del producte que el recipient estava destinat a contenir: extracte fluid de quina.

Inscripció etiqueta: "Extracto fluido / Quina", estampada i manuscrita.

Buit.

Cincona, o arbre de la quina, és el nom de diverses espècies del gènere Cinchona. Va arribar a Europa cap al 1640, procedent del Perú, on els jesuïtes van observar que els miners, per calmar la febre, en mastegaven la pols de l’escorça. Per aquesta raó es coneixia també amb els noms d’arbre de la febre de Loja o “pols dels jesuïtes”. El gènere Cinchona fou creat per Linneu el 1742, després de l’estudi de les mostres portades des de Perú, i inclou unes quaranta espècies, totes elles originàries de la vessant oriental de la serralada amazònica, a 1500-3000 metres d’alçada. Els jesuïtes la portaren a Indonèsia.
La quina és l’escorça de la cincona, de la qual s’han extret fins a vint-i-cinc alcaloides, que són els que li confereixen les seves propietats medicinals. La seva quantitat varia segons l'espècie, la regió geogràfica de procedència, l’edat de l'exemplar i el mètode de recol·lecció. Els principals són la quinina (aïllada per Pelletier i Caventou l’any 1820 i sintetitzada el 1944), que es presenta en forma de pols blanca cristal·lina, i la quinidina. També conté principis amargs, que afavoreixen la secreció de sucs gàstrics, i tanins, que són astringents. Sembla ser que la quina groga o calissaia és la que té un major contingut en quinina.
Se li van atribuir nombroses propietats (antioxidants, antisèptiques, analgèsiques, antipalúdiques, antiarítimiques, antiflogístiques, antipútrides, astringents, emètiques, eupèptiques, febrífugues, orexígenes, purgants i tòniques), per les quals es va arribar a considerar indicada en molt diverses patologies (arrítmies, afeccions febrils i doloroses, blennorràgia, hemorràgies uterines, inflamacions orofaríngies, leucorrea, malària, palpitacions, paludisme, rampes musculars a les cames i verola). Figurava en la formulació d’un gran nombre de compostos, com pólvores (astringents, antifebrils, camforades, estomacals, febrífugues, marcials, nervines o opiades), bols, cataplasmes, cerats, decoccions, electuaris, ènemes, extractes, gargarismes, infusions, locions, pastilles, pocions, vins o xarops. A dosis elevades pot provocar intoxicació.
Actualment la quina és usada principalment per prevenir i combatre la malària, i en l'elaboració de begudes refrescants, com l'aigua tònica. Zaire s’ha convertit en el seu principal proveïdor mundial.
Conjunts de recursos
Farmacia