Flascó amb tintura d'acònit
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Flascó amb tintura d'acònit
-
00384
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Vidre; paper; vitel·la
-
Dimensions: 3,8 cm (diàmetre màxim); 11,4 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Flascó de vidre incolor, amb el cos més o menys cilíndric, l'espatlla corbada, coll llarg i estret amb la vora superior exvasada, i tap esmerilat amb agafador de pastilla circular.
A la part frontal porta enganxada una doble etiqueta, formada per una làmina oval de vitel·la tenyida de color blau fosc verdós, i al damunt una làmina de paper de contorn sinuós, amb petites volutes i siluetes d'elements vegetals. Aquesta darrera està lleugerament acolorida i presenta una inscripció manuscrita amb tinta, referent al producte que el recipient estava destinat a contenir: tintura d'acònit.
Inscripció etiqueta: "Tintura / Aconito", manuscrita amb tinta.
Buit.
L’acònit (Aconitum napellus) és una de les herbes més tòxiques que es coneixen, i es fa a les muntanyes i a les regions septentrionals d'Euràsia. El seu principi actiu és l’aconitina, un verí molt enèrgic contingut a les fulles i concentrat especialment a les arrels, el qual li confereix propietats sedants, antineuràlgiques i diaforètiques.
Era indicat en casos de neuràlgia del trigemin, neuràlgia ciàtica, reumatisme crònic, hidropesia, paràlisi, gota, etc. És molt usada en homeopatia, la medicina xinesa l’aplica encara com a antireumàtic, analgèsic i anestèsic, però a occident actualment apenes es fa servir com a anticongestiu per a la tos nerviosa.
És una planta molt perillosa, d’acció irregular, i no existeix cap antídot específic contra la seva intoxicació. Alguns succedanis són l’acònit japonès (Aconitum uncinatum), d’acció similar, i l’acònit indi (Aconitum deinorrhizum Stapf.), d’acció fins i tot superior.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
