Flascó amb càustic de Viena
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Flascó amb càustic de Viena
-
00375
-
Últim quart segle XIX - primer quart segle XX
-
Sociedad Farmacéutica Española (G. Formiguera y Cía.)
-
Vidre; paper; suro
-
Dimensions: 5,2 cm (diàmetre màxim); 11,8 cm (alçada)
-
Barcelona
-
Llívia
-
Flascó de vidre incolor, de cos cilíndric, amb l'espatlla corbada, el coll llarg i ample, boca amb llavi gruixut, i tap de suro amb restes del precinte de garantia.
Porta una etiqueta comercial de la Sociedad Farmacéutica Española (G. Formiguera y Cía.), de Barcelona, que també indica el producte que el recipient estava destinat a contenir: càustic de Viena.
Inscripció etiqueta: "100 Gr. / Caustico Viena / Sociedad Farmacéutica Española.- Barcelona", impresa i manuscrita.
Inscripció: "125", en relleu, a la base.
Gairebé ple.
El terme càustic prové del grec (“cremar”) i una substància càustica és aquella que crema els teixits orgànics. El càustic de Viena era una barreja de potassa i calç viva. Alguns autors el formulen amb parts iguals d’aquestes dues substàncies, i altres amb cinc parts de potassa càustica i sis de calç calcinada i polvoritzada. En qualsevol cas, es recomanava guardar-lo en un flascó de tap esmerilat, en un ambient sec. En el moment d’usar-lo, calia diluir una petita quantitat d’aquestes pólvores en unes gotes d’alcohol o aigua, obtenint una pasta semilíquida, que s’aplicaria a la zona desitjada.
S’utilitzava en cirurgia, per a cauteritzar úlceres del coll de l’úter, varius greus, úlceres varicoses, tumors superficials, pústules malignes, podridures, etc. A “Patología externa y de medicina operatòria” (A. Vidal, 1847) es parla dels efectes inevitables que tenia la seva aplicació: “nunca es fácil determinar con exactitud donde termina la acción del cáustico, y es imposible evitar una cicatriz más o menos deforme”. És molta la bibliografia quirúrgica que parla de l’ús controvertit d’aquesta substància. Algunes fonts en defensaven l’ús en lloc de la potassa càustica simple, doncs sembla que aquesta darrera tenia una acció massa lenta i, a més, ocasionava sovint accidents pel fet de liquar-se massa ràpid. Es considerava que el càustic de Viena, en canvi, tenia una acció viva i ràpida, menys dolorosa, i que calien menys aplicacions per a la curació del teixit alterat. Alguns autors, però, preferien el càustic de Viena sòlid de Filhos, especialment per al tractament de les úlceres del coll de l’úter, doncs sembla que en aquests casos el càustic de Viena també es fonia massa ràpid i arribava a la part posterior de la vagina, provocant allà escares força profundes en moltes ocasions. El càustic sòlid permetia evitar accidents, limitant més la seva acció a la zona concreta a tractar. Altres autors, però, preferien l’ús del nitrat de plata en les ulceracions uterines, com s’explica a la “Guía del médico práctico o resumen general de patología interna y de terapéutica aplicadas” (Valleix, 1846): “el nitrato de plata, cuando se emplea convenientemente y con la perseverancia necesaria, llena todas las condiciones apetecibles. (...) este es el cáustico que merece la preferencia, cuando se trata de granulaciones uterinas sin complicación”. Al “Boletín de veterinaria” del 15 de gener de 1858 es parla de l’assaig de noves formulacions del càustic de Viena, a causa dels inconvenients que aquest tenia: “Cuantos cirujanos han empleado mucho el polvo de Viena han debido notar dos cosas: que pierde casi toda su fuerza cuando hace tiempo está preparado; que forma por lo común con el alcohol una pasta poco homogénea, grumosa, que se endurece pronto y se extiende con dificultad en una capa uniforme”. En aquesta font es suggeria substituir la calç viva per magnèsia calcinada, argila, sorra fina assecada al foc o pólvores fines de pedra tosca.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
