Bocal amb alum calcinat
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Bocal amb alum calcinat
-
00356
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Vidre; paper; pergamí; vitel·la
-
Dimensions: 6,7 cm (diàmetre màxim); 12 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Potet de vidre més o menys cilíndric, de boca ampla i base cònica elevada.
A la part frontal porta enganxada una doble etiqueta, formada per una làmina oval de vitel·la tenyida de color blau fosc verdós, i al damunt una làmina de paper de contorn sinuós, amb petites volutes i siluetes d'elements vegetals. Aquesta darrera està lleugerament acolorida i presenta una inscripció manuscrita amb tinta, referent al producte que el recipient estava destinat a contenir: alum calcinat.
La boca del recipient està coberta amb un fragment de pergamí lligat amb un cordill prim (no original). Aquesta era una de les maneres habituals de tapar els pots que contenien productes de farmàcia.
Inscripció etiqueta: "Alumbre / calcinado" [alum calcinat], manuscrita amb tinta.
Buit.
L’alum (sulfat àcid d’alum i de potassa o d’amoníac, vidriol d’alum o vidriol d’argila) és una sal que cristal·litza en octaedres regulars, transparent, incolora, lleugerament eflorescent i gairebé totalment soluble en aigua calenta. Es troba a la natura en poca quantitat, a la superfície dels esquistos argilosos barrejats amb sulfur de ferro, a les hulles incendiades i a les cavitats dels volcans fumants. Per això la major part del que es troba al mercat prové de la fabricació artificial. Per obtenir-lo cal sotmetre l’argila a l’acció de l’àcid sulfúric, afegir després potassa o amoníac i deixar-la cristal·litzar. Quan s’escalfa, l’alum es fon en la seva aigua de cristal·lització, donant com a resultat una massa transparent que constitueix la pedra d’alum, anomenada antigament alum de Rocca, perquè provenia d’aquesta ciutat de Síria. Aquesta darrera, exposada a temperatures elevades s’entumeix, perd la seva aigua, reduint el seu pes a prop de la meitat, i es torna lleugera, esponjosa, opaca i blanca. Aquest producte resultant, que és l’alum calcinat, es reduïa a pólvores fines i es guardava en flascons ben tapats.
L’alum cristal·litzat és un dels més poderosos astringents i es feia servir exteriorment. L’alum calcinat és caterètic, és a dir, un càustic o escaròtic dèbil. S’usava en petites quantitats de manera que el seu efecte es limités a produir una viva irritació i la formació d’una escara molt superficial. Es feia servir particularment per destruir les fungositats de certes úlceres, excitar aquelles que es presentaven indolents i reprimir els mamellons que es formen en la superfície d’algunes d’elles. També s’emprava com a dessecant. Entrava en la composició d’algunes opiates dentífriques, de l’ungüent dessecant astringent, per a detergir i cicatritzar ferides humides, berrugues, etc., o de l’ungüent contra el panadís oví.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
