Flascó de timol
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Flascó de timol
-
00353
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Vidre; paper; vitel·la
-
Dimensions: 5 cm (diàmetre màxim); 12,9 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Flascó de vidre incolor, amb el cos més o menys cilíndric, l'espatlla corbada, boca ampla amb vora exvasada, i tap esmerilat amb agafador de pastilla ovalada.
A la part frontal porta enganxada una doble etiqueta, formada per una làmina oval de vitel·la tenyida de color blau fosc verdós, i al damunt una làmina de paper de contorn sinuós, amb petites volutes i siluetes d'elements vegetals. Aquesta darrera està lleugerament acolorida i presenta una inscripció manuscrita amb tinta, referent al producte que el recipient estava destinat a contenir: timol.
Inscripció etiqueta: "Timol", manuscrita amb tinta.
Conserva part del contingut original.
El timol (Thymolum) o àcid tímic és un compost químic natural que es troba en l'oli essencial del timó o farigola (Thymus vulgaris), entre altres plantes, com el serpoll (Thymus serpyllum) o la bergamota silvestre (Monarda fistulosa). S'extreu com una substància cristal·lina blanca d'olor agradable i amb importants propietats antisèptiques. El timol cristal·litzat va ser descobert per Caspar Neumann el 1719, i sintetitzat pur el 1842 per von M. Lallemand. En l’ús intern, en forma de caixets, pocions hidroalcohòliques o ènemes, és un vermífug que actua contra els tricocèfals, l’ancilòstom duodenal, els ascàrides i els oxiürs. En l’ús extern, en forma de solució alcohòlica per a gargarismes i inhalacions, és un antisèptic anàleg al fenol.
A l'antic Egipte es feia servir per preservar les mòmies, pel fet de ser biològicament actiu contra bacteris i fongs. Actualment, pel seu gust agradable, s’inclou en la formulació de pastes de dents i col·lutoris, combatent la gingivitis, i també en productes per a la desinfecció de la pell i contra els fongs.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
