Flascó de iodoform
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Flascó de iodoform
-
00352
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Vidre; paper; vitel·la
-
Dimensions: 4,9 cm (diàmetre màxim); 12 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Flascó de vidre incolor, amb el cos més o menys cilíndric, l'espatlla corbada, boca ampla amb vora exvasada, i tap esmerilat amb agafador de pastilla ovalada.
A la part frontal porta enganxada una doble etiqueta, formada per una làmina oval de vitel·la tenyida de color blau fosc verdós, i al damunt una làmina de paper de contorn sinuós, amb petites volutes i siluetes d'elements vegetals. Aquesta darrera està lleugerament acolorida i presenta una inscripció manuscrita amb tinta, referent al producte que el recipient estava destinat a contenir: iodoform.
Inscripció etiqueta: "Iodoformo", manuscrita amb tinta.
Conserva restes del contingut original.
El iodoform (Iodoformium) és una substància volàtil que forma cristalls de color groc pàl·lid i desprèn una olor penetrant. També se l’anomena triiodur de metil, tot i que aquesta denominació és força ambigua. La seva fórmula molecular fou identificada per Jean-Baptiste Dumas l’any 1834. El fong no comestible Mycena arcangeliana el conté de forma natural.
És un antisèptic actiu i un analgèsic local dèbil. A principis del segle XX fou usat com a antisèptic per a ferides i llagues, però posteriorment fou substituït per altres substàncies millors. A tall d’anècdota, sembla que a la mare d’Adolf Hitler, que patia un càncer estès per diferents parts del cos, l’any 1907 se li va administrar iodoform. En aquell moment es creia que era el millor tractament per als càncers ulcerats, aplicat sobre les ferides supurants, la qual cosa suposava un autèntica tortura per al malalt. Internament s’administrava en píndoles, perles o càpsules, per via gàstrica, i en solució oliosa mitjançant injeccions hipodèrmiques o traqueals. Externament s’administrava en pólvores per a aplicacions locals, solucions, pomades, supositoris, òvuls i candeletes. Per la seva alta inestabilitat, es recomanava guardar les solucions de iodoform (sobretot les alcohòliques i etèries) protegides de la llum, especialment la del sol, en flascons de vidre acolorits i molt ben tapats.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
