Flascó amb crémor tàrtar
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Flascó amb crémor tàrtar
-
00351
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Vidre; paper; vitel·la
-
Dimensions: 5,2 cm (diàmetre màxim); 13,1 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Flascó de vidre incolor, amb el cos més o menys cilíndric, l'espatlla corbada, el coll llarg i ample, vora superior exvasada i tap esmerilat amb agafador de pastilla ovalada.
A la part frontal porta enganxada una doble etiqueta, formada per una làmina oval de vitel·la tenyida de color blau fosc verdós, i al damunt una làmina de paper de contorn sinuós, amb petites volutes i siluetes d'elements vegetals. Aquesta darrera està lleugerament acolorida i presenta una inscripció manuscrita amb tinta, referent al producte que el recipient estava destinat a contenir: Cremor tartari o Tartarum purificatum, crémor tàrtar.
Inscripció etiqueta: "Cremor / tártaro" [Cremor tartari o Tartarum purificatum, crémor tàrtar], manuscrita amb tinta.
Conserva algunes restes del contingut.
El crémor tàrtar (bitartrat potàssic) és una sal vegetal composta que consta d’àcid tartàric i de potassa. Cristal·litza en tetraedres i és sòlida, blanca, molt poc transparent, inalterable a l’aire, inodora, de gust àcid, poc soluble en aigua i soluble en alcohol. Aquesta substància salina existeix, molt abundant però impura, en el raïm, els tamarindes i els pòsits del vi. S’obtenia purificant els pòsits de les tines i botes de vi velles (tàrtar cru), separant-ne la matèria colorant vermella o blanca. El tàrtar cru es polvoritzava i es feia bullir amb terra argilosa exempta de calç. L’alúmina d’aquesta terra es combinava amb les matèries colorants, desprenent-les de l’extracte i formant una mena de laca insoluble, que es deixava refredar i cristal·litzar.
A petites dosis, s’usava com a refrigerant i contemperant, en icterícies, empatxos gàstrics, etc. A dosis més elevades es feia servir com a laxant i purgant suau. Se’n feia una tisana laxant, barrejant-lo amb aigua i sucre. Entrava en un gran nombre de preparacions farmacèutiques, com l’electuari purgant, les pólvores purgants compostes, les píndoles purgants, la conserva purgant de prunes, la melmelada purgant, el vi purgant, les pastilles laxants, l’aigua laxant de Viena, el xarop emètic de Glauber, les pólvores contra la inapetència, les pólvores de llarga vida, l’electuari febrífug, l’electuari antireumàtic, la tisana imperial, l’aigua angèlica, el sèrum clarificat, l’opiata dentífrica o les pólvores dentífriques. El crémor tàrtar soluble (tartrat bòric potàssic o tartrat neutre de potassa) s’aconsegueix barrejant el crémor tàrtar amb àcid bòric pur, de manera que esdevé una sal de gust amarg, perfectament neutra i molt soluble. És diürètic, fundent i laxant.
Antigament s’anomenava esperit de tàrtar a l’àcid pirotartàric que s’obtenia destil·lant el crémor o l’àcid tartàric. Aquest s’emprava com a resolutiu en friccions.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
